OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Saladí I

SinònimṢalāḥ al-Dīn Yūsuf ibn Ayyūb
Història
SinònimṢalāḥ al-Dīn Yūsuf ibn Ayyūb
història hist
Soldà d’Egipte (1171-93) i de Síria (1174-93), fundador de la dinastia aiúbida.
Takrīt, 1138 — Damasc, 4 de maig de 1193

Membre d’una família kurda instal·lada a Síria al servei dels zengites, succeí el seu oncle Sīrkuh com a lloctinent de Nūr al-Dīn, atabeg de Damasc. Després de successius avenços de poder durant la seva campanya a Egipte, on acudí per pal·liar l’amenaça dels croats, a la mort del califa al-'Ādid (1171) abolí el califat fatimita i s’hi proclamà soldà. Així mateix, en morir Nūr al-Dīn, vencé tots els seus rivals, s’emparà de Síria (1174) i de bona part de Mesopotàmia, i inicià una política expansionista que constituí una forta amenaça per al regne llatí de Jerusalem (Balduí IV de Jerusalem (victòria de Ḥiṭṭīn, ocupació de Jerusalem, 1187, i progressiva conquesta de Palestina), per la qual cosa fou convocada la tercera croada. La coalició cristiana entre Felip II August de França i Ricard I d’Anglaterra vencé Saladí a Sant Joan d’Acre (1191) i, després de les victòries dels croats a Arsuf (1191) i Jafa (1192), fou signat un pacte pel qual els cristians recuperaren la ciutat santa a més de la llenca costanera que va de Tir fins a Jafa. A la mort de Saladí (que ha esdevingut una figura llegendària tant a la cristiandat com a l’islam) els seus fills i germans es repartiren l’imperi aiúbida.

Col·laboració: 
DBP

Llegir més...