Saldes

Situació i presentació

Limita, al N, amb l’enclavament dels Cortils de Bagà i amb el terme de Gisclareny; a l’E, amb Gisclareny i Vallcebre; al S, amb Fígols Vell i Gósol; i a l’W, amb Gósol i amb Josa i Tuixén (Alt Urgell). El territori de Saldes inclou l’antic terme de l’Espà, a la banda sud-oest, prop del límit amb Gósol. La població es troba disseminada principalment per la part central del terme i al llogaret de Maçaners; en alguns indrets, com els veïnats de Cardina i l’Espà i els llogarets de Molers i Feners, la proximitat de les cases indica que anteriorment la població havia estat més agrupada.

El terme municipal correspon als vessants meridionals de la serra de Cadí i de la serra Pedregosa; per la banda occidental té els vessants orientals i meridionals de Pedraforca. Bona part d’aquests espais són protegits legalment. Per la banda meridional és format pel vessant septentrional de la serra d’Ensija (2 327 m) i dels cingles de Costafreda (1 884 m). La part central és pròpiament la vall constituïda per aquests vessants; s’hi forma el riu de Saldes (o riu d’Eina), a la confluència de l’Aigua Salada, que drena els rasos d’Ensija, i del torrent de Gresolet, que recull les aigües del Cadí i de Pedraforca. Aquest riu, en sortir del terme, fa de límit entre els de Vallcebre i Gisclareny i desguassa finalment al Llobregat per la dreta, més avall de Guardiola de Berguedà.

La impressionant muntanya de Pedraforca és un apèndix sud-oriental de la serra de Cadí, que se'n separa a la Roca Roja (2 034 m altitud) i separa Gósol de Saldes. Culmina en una muntanya coronada per dos pollegons, separats entre ells per una enforcadura que és la que ha donat el nom a la muntanya. El Pollegó Superior, al N, és format per tres pics, el més alt dels quals és el Pollegó pròpiament dit (2 497 m); l’enforcadura (2350 m) és conseqüència de la major erosió soferta per la part central de la muntanya, i comunica el Pollegó Superior amb l’Inferior (2 400 m), situat a la part meridional de la muntanya. La cara nord de la muntanya presenta una cinglera d’uns 600 m d’altitud, que fa d’aquesta part de la muntanya una de les més difícils per a l’escalada. Iniciada l’ascensió d’aquesta paret nord per Lluís Estasén l’any 1922, hom ha commemorat aquest fet batejant amb el seu nom el refugi construït el 1949 a la jaça dels Prats, al NE de l’esmentada paret. A sota mateix del refugi, i al peu de la carretera que va de Saldes a Gisclareny i Bagà, hi ha un mirador des del qual hom pot fruir d’una magnífica vista damunt de la vall de Gresolet. A la serra d’Ensija hi ha el refugi President Delgado Úbeda.

Travessa el terme d’E a W la carretera local B-400 que surt de l’Eix del Llobregat a l’alçada de Sant Julià de Cerdanyola i arriba a Gósol.

La població i l’economia

La població (saldencs) de Saldes, esmentada en el fogatjament del 1370 juntament amb la de la parròquia de Sant Miquel de Turbians (pertanyent actualment a Gisclareny), era composta en aquella època per un total de 58 focs; un fogatjament atribuïble a l’any 1381 dóna, per a la població del castell de Saldes i les cases adjacents, la xifra de 36 focs. Al final del segle XV la població havia augmentat una mica: en el fogatjament del 1553 figuren 29 focs a Saldes i 14 a l’Espà i Feners. A la fi d’aquest segle, les guerres dels remences afectaren sovint la població de Saldes. D’aquesta època data l’inici de l’abandonament gradual del castell.

La població es reféu una mica als segles següents i arribà als 435 h el 1718, però, contràriament a l’evolució positiva de molts pobles de Catalunya, davallà al segle XVIII (304 h el 1787). A partir del segle XIX, la mineria marcà en part els alts i baixos de la població, que dels 1 247 h el 1957 passà als 369 h el 1900. La població tornà a augmentar gradualment fins arribar a un punt màxim durant la dècada dels seixanta i tornà a baixar de manera espectacular, amb una lleugera remuntada els darrers anys: 382 h el 1920, 558 h el 1936, 864 h el 1950, 1 064 h el 1960, 405 h el 1970, 310 h el 1981, 328 h el 1991, 315 h el 2001 i 346 h el 2005.

La major part del territori de Saldes és molt muntanyós i cobert de pasturatges i de boscos de pins, amb algunes clapes bastant extenses de faigs i avets. Els conreus tenen poca importància i es redueixen a petites explotacions de farratge i patates. La ramaderia és composta per caps d’oví i de boví. L’activitat econòmica més important era l’extracció de carbó, explotada per Carbons del Pedraforca, fundada l’any 1934 i que tancà al final del 2005. Se n'extreia lignit, amb una producció d’unes 200 000 t anuals que consumien íntegrament la central tèrmica de Cercs. També hi havia hagut explotació carbonífera a l’Espà, tancada poc després de la guerra civil de 1936-39.

El poble de Saldes

El poble (112 h el 2006) de Saldes, amb el centre a tocar del veïnat de Cardina, és de poblament disseminat; té moltes cases antigues amb balconades de fusta i amples volades de teulada. L’edifici més destacat és l’església parroquial de Sant Martí de Saldes. Esmentada ja en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839), apareix també en un document datat el 8 de desembre del 857 com a nova església consagrada pel bisbe d’Urgell Guisad (I). Això sembla indicar una reconstrucció del temple anterior (que seria l’esmentat el 839). Aquest temple fou substituït segles més tard per un altre de romànic, el qual, al seu torn, restà arruïnat i fou substituït pel temple actual, construït al segle XVII. Unes excavacions realitzades el 1958 i el 1971 van treure a la llum algunes restes de l’absis i del basament del campanar que pertanyen a l’edifici romànic, la qual cosa permeté de situar-ne la construcció als segles XI i XII. Al costat de l’església s’han trobat sepultures de cista, amb lloses, cosa que sembla indicar l’existència d’un cementiri romànic. L’interior de l’església fou restaurat novament el 1947. Una reforma posterior, després de treure el guix de l’interior de l’església, deixà al descobert la pedra i una volta de punt d’ametlla d’estil romànic. L’església inclou una imatge romànica, datable al segle XIII, i quatre retaules laterals, tots del segle XIX, a les capelles laterals.

Sobre els espadats que dominen el poble hi ha l’antic castell de Saldes i l’antiga església del castell, dedicada a Santa Maria, petit edifici romànic construït probablement al començament del segle XII. Té una sola nau de dimensions reduïdes (8,5 per 2,5 m) coberta amb una volta apuntada i acabada en un absis semicircular. Fins el 1936 s’hi venerà la imatge de la Mare de Déu del Castell, que desaparegué durant la guerra civil de 1936-39.

L’ensenyament queda cobert fins a la primària. Saldes celebra la festa major el 28 d’agost, festivitat de Santa Severina. Altres actes festius són un aplec a l’ermita de la Mare de Déu del Castell, el 25 de març, la festa en honor a Santa Bàrbara, patrona dels miners, el 4 de desembre, i la festivitat de Sant Martí, el cap de setmana més proper a l’11 de novembre.

Altres indrets del terme

La història

El lloc de Saldes ja és esmentat l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Més tard, a la segona meitat del segle XI, és esmentat el castell de Saldes, prop de la població actual, al peu de Pedraforca. Al segle següent ja es trobava en possessió dels barons de Pinós, senyors del lloc de Saldes, que sovint hi residiren, sobretot d’ençà del segle XIII. En aquesta època es destacava, dins del terme de Saldes, el llogaret de Feners, al qual els comtes de Cerdanya havien atorgat una carta de poblament que establia llibertats superiors a les habituals en aquesta època. Durant la guerra contra Joan II el batlle del castell, Simó Tomàs, jurà de mantenir el castell en nom del rei de França (27 de novembre de 1469). Durant el segle XVI Saldes, com altres llocs de l’antiga baronia de Pinós, passà a ésser possessió dels ducs d’Alba.