Es formà a l’escolania de Montserrat i amplià els estudis d’orgue i piano a Barcelona amb Mateu Ferrer i Francesc Queralt. L’any 1829 passà a Madrid, on rebé consells de Ramon Carnicer. En fundar-se el Conservatorio de Música de Madrid (1830), fou nomenat professor de solfeig i de vocalització i més tard, després d’haver estudiat a París, obtingué la càtedra de cant del conservatori i fou un professor eminent. Compongué l’opereta El triunfo del amor i les òperes Ipermestra (1838), Cleonice (1840), Saladino e Clotilde, Boabdil i Guzmán el Bueno i sarsueles, com La corte de Mónaco (1857). De la seva producció instrumental destaca la gran simfonia A mi patria , per a orquestra, banda i orgue. Escriví obres vocals i nombroses misses, misereres i un Rosari en català . A partir del 1850 es dedicà als estudis d’història de la música i publicà Reseña histórica de la Escolanía de la Virgen de Montserrat en Cataluña (1856), Efemérides de músicos españoles (1860) i Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles , en quatre volums, publicats a Barcelona (1868-81); el primer volum conté bibliografia i un catàleg de les seves obres. Membre de la secció de música de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando des del 1873, any de la seva fundació.
Baltasar Simó Saldoni i Remendo
© Fototeca.cat
Músic i musicògraf.