S'estén, al N, fins més enllà del coll de Rigat, a l’extrem meridional del pla de la Perxa, i, al S, comprèn la vall de les Deveses, fins al pic de Segalera (2 180 m alt), al massís del Puigmal, i, també, un sector de la vall d’Er, fins al coll de Lluç (1 336 m alt). Els conreus aprofiten les argiles miocèniques i les aigües drenades del Rigat (afluent, per l’esquerra, del Segre); hom hi conrea cereals (208 ha) i hortalisses (7 ha). Hi ha sobretot prats i farratge (326 ha). L’alta vall de Vedrinyans és coberta de bosc. Però l’activitat econòmica més important del municipi és la ramaderia (380 caps de bestiar boví per a carns i llet, 477 caps d’ovins i uns 80 equins) i és centre de la indústria cerdana de conserves càrnies d’embotits. Hi té lloc un petit mercat. Ha desaparegut la tradicional activitat dels calceters. Darrerament ha experimentat un ràpid creixement degut al turisme i als esports d’hivern (han estat bastits diversos hotels i un càmping). Hi ha una base militar d’helicòpters i un petit camp d’aviació de turisme. El poble (734 h agl [1982], sallagosards; 1 306 m alt), vora el Segre, té el nucli antic a la dreta del riu, al voltant de l’església parroquial (Santa Eugènia), obra del s XII, renovada al s XVIII (de la romànica resta una interessant cornisa esculpida, que conserva un retaule barroc, de Santa Eugènia, de Josep Sunyer). Una església anterior havia estat consagrada el 913. Fou capital de la vegueria de Cerdanya creada per l’administració francesa posterior al tractat dels Pirineus, des de la divisió de la Cerdanya (1660) fins a la divisió departamental del govern revolucionari (1790), i després capital de cantó. Dins el seu terme hi ha els pobles deRo iVedrinyans i la caseria d'Ans.