El poblet és format per una grup de cases agrupades vora l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo i un grup de masos situats a la vall de la riera constitueixen la parròquia sorgida a l’ombra d’un castell de Sàlau, documentat al segle XI, que fou successivament baronia de diversos cavallers. Hom escriu Salo, la gent del país pronuncia Salu, però no manca qui, erradament, diu que s’hauria de dir Saló. És sufragània d’aquesta parròquia l’església de Santa Margarida de Mejà (Maià o Meià), de l’antiga quadra d’aquest nom, que formà municipi propi amb Salo i Claret dels Cavallers. La festa major de Salo s’escau el quart diumenge d’agost.