Regida per la junta de govern de l’Associació d’Artistes Actuals (1953-65) fins a la desaparició d’aquesta associació, fou després regida per un patronat. En foren presidents Emili Bosch i Roger (1957), Ramon Rogent (1958), Antoni Cumella (1959) i Santi Surós (1960-70). Se celebrà normalment al recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu. Hi hagué dotze edicions (1957-70), que pretenien, dins la tradició dels grans salons d’art, mostrar periòdicament l’obra dels artistes del moment, en absència a Barcelona aleshores de cap mostra d’aquest tipus. El Saló, presidit per un ampli eclecticisme on l’art nou dominava, tot i que en principi fou competitiu, aviat no concedí premis ni tingué altre jurat d’admissió que els propis societaris. Al llarg de la seva existència hi participaren uns nou-cents artistes, majoritàriament catalans, però també nombrosos estrangers, com Bechtold, Frank El Punto, Faber, Pellsjö, Volf Vostell, entre altres. Al marge del Saló de Maig se celebraren uns efímers Saló de Novembre (presidit per Ricard Fradera, 1959) i Saló de la Mercè (presidit per J.R.Masoliver, 1962).