Fill de David i de Betsabé, en la lluita per la successió al tron, s’oposà al seu germanastre gran, Adonies, i rebé l’ajut de la seva mare, del profeta Natan, del cap militar Banaïes i del gran sacerdot Sadoc. Un cop rei, eliminà els seus adversaris.
El seu regnat fou pròsper per a Israel: fomentà les relacions amb Egipte, Aràbia, Fenícia, Edom i Damasc i no emprengué cap guerra; construí edificis i fortificà ciutats, i dividí Israel en dotze districtes administratius. Donà un caràcter sumptuós a la cort i construí el temple de Jerusalem. La tradició bíblica n'exalça la riquesa i la saviesa i li atribueix diversos llibres sapiencials, d’època molt posterior a la seva; però també li reprova la seva tolerància dels cultes idolàtrics.
La grandesa del seu regnat desaparegué amb la seva mort: Israel es dividí en dos regnes (Israel i Judà), que seguiren una evolució independent, si no hostil.