La meitat septentrional del terme és accidentada per l’extrem oriental de les Corberes (286 m alt a la serra de la Garriga); la meitat meridional s’estén a la plana rossellonesa. A llevant, pertany al terme un sector de l’estany de Salses, fins a l’illa de Vi.
La viticultura domina l’economia: la vinya ocupa 1 431 ha (1 294 de les quals es destinen a la producció de vins dolços d’aperitiu o de postres). Segueixen els arbres fruiters, especialment els albercoquers (110 ha) i els presseguers (5 ha). Les hortalisses cobreixen 51 ha (16 d’escaroles, 11 d’enciams, 9 de tomàquets, 7 de carxofes, 3 de coliflors, 2 de julivert i 1 d’espàrrecs). És important el celler cooperatiu, amb 890 socis i 100.000 hl de capacitat (el 1961 produí 31.500 hl). Hi ha algunes empreses de construcció i una empresa de fabricació de pedra artificial (99 obrers); té tradició de pesca d’anguiles a l’estany. L’activitat turística també hi és present: establiments hotelers i 2 càmpings. El terme comprèn un sector del camp militar de Ribesaltes, que hom transforma en zona industrial.
La vila (1.883 h agl [1982], salsairots; 10 m alt) és establerta al llarg de la carretera de Perpinyà a Narbona, que segueix l’antiga via Domiciana. Hi ha nombroses referències del lloc, documentades i arqueològiques, des d’època romana, en relació especialment a les fonts d’aigua salada, la font de Salses o la font Estrema, situada al peu dels darrers contraforts de les Corberes, vora la carretera, davant mateix de l’estany, i que constituí el límit tradicional entre les diòcesis d’Elna i de Narbona, entre Catalunya i Occitània, límit que passà, a la baixa edat mitjana, una mica més al nord, a l’anomenat Malpàs. Una altra font salada, la font Dama, més pròxima a la vila, marca l’inici de la plana de Salses. A l’alta edat mitjana, en l’inici del comtat del Rosselló, el lloc estigué ja fortificat. Alfons I de Catalunya-Aragó comprà el territori al monestir de la Grassa (que el posseïa des del segle X) el 1192 i reorganitzà el castell, ja existent, i atorgà probablement la carta de poblament. Rebé noves franqueses el 1213 per part de Pere I amb motiu de la campanya dels albigesos, en les quals hom autoritzava el mercat i la fira. La seva condició de frontera enfront de la monarquia francesa des del segle XIII convertí el lloc en plaça forta; d’acord amb l’evolució de les necessitats militars, Carles V construí el nou castell de Salses, al nord de la vila.
El terme comprèn també els pobles i llogarets de Garrius i de Santa Coloma de Salses, els despoblats de Molins i de Castellvell i la masia i veïnat de Vespella.