i Octavi Saltor i Soler | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

Octavi Saltor i Soler

Història    Literatura
literatura lit i història hist
Escriptor i polític.
Barcelona, 1902 — Barcelona, 1982

Llicenciat en lletres i en dret. Fou president de l’Associació Catalana d’Estudiants i militant de la Lliga, la qual representà com a tinent d’alcalde a Barcelona (1935-36). S'exilià el 1936 per raons de seguretat. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, magistrat del Tribunal Suprem de la Mitra d’Andorra i, des del 1935, arxiver del jocs florals barcelonins, el caliu semiclandestí dels quals mantingué a la postguerra, i en fou un dels restauradors (1971). Poeta lligat al neosimbolisme i a Lopez-Picó, de qui fou panegirista, publicà Cendra votiva (1952), Port-Salvi (1955) i Rescat diví (1960). Periodista prolífic, divulgador cultural, bon orador, publicà també Les idees literàries de la Renaixença catalana (1934). Des del 1976 participà en l’intent de reorganitzar la Lliga Catalana i fou un dels oradors de l’Onze de Setembre celebrat a Sant Boi l’any 1976.

Llegir més...