Felip de Saluzzo

(?, ? — Sardenya, 1324)

Noble italià, fill de Manfred III, marquès de Saluzzo, i de Beatriu de Savoia (que es casà en segones noces amb el rei Manfred I de Sicília), era germà, doncs, per banda de mare, de la reina Constança, muller de Pere II de Catalunya-Aragó.

Ja abans del 1291 s’instal·là a la cort dels seus parents catalans, que li donaren els llocs de Lluçars, Lasquarri, Llaguarres, Jusseu i Estopanyà (1292). Es casà vers el 1298 amb Sibil·la de Peralta, pubilla de la casa de Peralta, i el 1321, ja vidu, amb Galbors de Cervera. Acompanyà el rei Jaume II en la seva expedició contra Frederic de Sicília el 1298, però més tard, entre el 1321 i el 1324, estigué un temps al servei d’aquest últim. De Sicília passà a Sardenya, on l’infant Alfons li confià la governació de l’illa que acabava de conquerir (1324). Tingué quatre fills: Ramon de Peralta, Elionor de Saluzzo, casada amb Felip (II) de Castre, Marquesa de Saluzzo, casada amb Pedro de Luna, i Constança de Saluzzo, casada amb Pere III, jutge d’Arborea.