La capital és Salzburg. Correspon a la conca del riu Salzach (afluent de l’Inn), entre la serralada dels Tauern al s. i les muntanyes dels Alps de Kitzbühel al N. A causa del caràcter muntanyós del territori, té una densitat de població (67 h/km2 [est 1990]) inferior a la mitjana del país. El Pongau, regió que correspon a la vall inferior del Salzach, és la zona més poblada i més industrialitzada. D’economia forestal i ramadera, posseeix jaciments de sal, ferro i coure. Té importància la producció d’energia hidroelèctrica. Indústria diversificada: alimentàries, de la fusta, químiques i metal·lúrgiques d’alumini. Turisme. Poblat per pobles celtoromans al s. VI els bàvars ocuparen el territori, que posteriorment sant Bonifaç organitzà entorn de la capital (Salzburg), erigida en bisbat el 739 i en arquebisbat el 789. Per donació de l’emperador Otó II, el territori constituí un domini eclesiàstic els fonaments del qual bastí l’arquebisbe Conrad I als s. XI-XII. Al llarg dels dos segles següents li foren annexades diverses ciutats i conegué una notable prosperitat, centrada en l’explotació de les salines i la mineria. Al s. XV, el domini esdevingué cada cop més vinculat als Habsburg. Durant el s. XVII el territori sofrí greus desordres arran de les tensions derivades de la secularització del capítol catedralici, de la Reforma, que hi guanyà nombrosos adeptes, i de les revoltes camperoles, però la consolidació de la Contrareforma comportà la repressió i finalment l’expulsió (1731) dels protestants. En ser secularitzat el 1803, Salzburg perdé part del seu territori i el 1816 passà definitivament a Àustria. Des del 1861 disposa d’una dieta pròpia i el 1920 fou constituït en land.