Es formà al taller del seu pare, un escultor napolità establert a Múrcia. A la mort d’aquest (1727) deixà els dominicans (hi havia ingressat de jovenet) per fer-se càrrec de la direcció del taller. Voltat de nombrosos deixebles, alguns d’ells els seus propis germans, desenvolupà una gran activitat, fruit de la qual és una producció abundantíssima, de temàtica religiosa, que presenta dos grups ben diferenciats: el de les figures de pessebre, moltes fetes en sèrie i amb materials simples (cartó pedra, fang, teles endurides, etc), que segueixen la tradició dels pessebres napolitans, d’una religiositat ingènua molt d’acord amb el gust popular, i el dels passos de Setmana Santa, part a l’ermita de Jesús de Múrcia i part al Museo Salzillo, també de Múrcia (Oració a l’hort, La flagel·lació, etc), de valor desigual però d’un gran efectisme. També d’ell són un Sant Jeroni i un medalló amb la Mare de Déu amb l’Infant (catedral de Múrcia).