Estudià teologia a Dillingen (1692-94) i a Ingolstadt (1694). Canonge regular a l’abadia de Reichesberg, fou preceptor del comte Antoni de Würben i entrà en contacte amb la teologia lul·liana. El 1709, després d’un discutit viatge a Anglaterra en cerca de manuscrits, s’establí com a capellà a la cort del comte palatí Joan Guillem a Düsseldorf, el qual convencé de finançar i promoure la impressió sistemàtica de l’obra de Ramon Llull. Mort aquest el 1716, el substituí en el mecenatge l’arquebisbe i elector de Magúncia Lotari Francesc de Schönborn, i passà a residir a Magúncia. La notícia fou molt ben rebuda a Mallorca i Salzinger fou nomenat professor primarius de la Universitat Lul·liana. Es posà en contacte amb els lul·listes més prestigiosos de l’època, com el bol·landista belga J.B.Sollier, i amb els mallorquins Jaume Costurer i Rafael Barceló i Roig, els quals intentaren en va de dissuadir-lo de la legitimitat i el valor de les obres d’alquímia lul·lianes. Dirigí, aplegà, traduí al llatí i redactà comentaris per a la gran edició maguntina de l’obra de Llull (lul·lisme), iniciada el 1721 i acabada el 1742, amb un total de vuit volums: veié estampats els tres primers volums, deixà preparats els tres següents i possiblement els dos darrers. Al volum primer avantposà dos escrits originals seus: Perspicilia lulliana philosophica, defensa de les obres d’alquímia de Llull contra els atacs dels mallorquins, i Revelatio Secretorum Artis, exposició personal del sistema lul·lià, tema que reprengué en el seu tractat Praecursor introductoriae in algebram speciosam universalem vel Artem magnam sciendi et demonstrandi B.Raymundi Lulli, que inserí en el volum tercer (1722). És autor també del Liber regum et principum, publicat al volum tercer, i d’un tractat De arte memorativa, inèdit, del qual quedaren a Mallorca unes galerades d’impremta.