Zona muntanyosa —la “muntanya d’Efraïm” de la Bíblia—, davalla vers la vall del Jordà a l’E i vers la plana de Saron a l’W. Entre els seus dos cims més elevats, el Garizim (870 m) i l’Ebal (870 m), hi havia l’antiga Siquem i més tard la Flavia Neàpolis (Nābulus). Habitada per tribus hebrees (segle XIV aC), tingué un paper polític important al moment de la conquesta de Canaan (s. XIII) amb l’anomenat “pacte (o amfictionia) de Sique”. Després de la separació del regne d'Israel (~931 aC) i, sobretot, d’ençà de la destrucció de Samaria (722 aC), la nova població (samarità) no fou acceptada pels jueus i la regió —lloc de pas entre Judea i Galilea— era evitada com una contaminació.
Vista de la plana de Samaria
© Fototeca.cat
Regió històrica de la Palestina situada a la part central de la Cisjordània, entre Galilea i Judea, i que prengué el nom de l’antiga capital del regne d’Israel Samaria).