Šamaš

Déu del sol, entre els semites de Mesopotàmia, equivalent al déu sumeri Utu .

Per als semites, en canvi, era una divinitat benefactora, que dispensava la llum, donava i conservava la vida i presidia la justícia. Era fill de Sin i tenia per companya Aya, deessa sumèria, que acabà essent assimilada a Ištar. Els seus llocs de culte principals eren a Sippar i a Larsa.