En 1941-47 visqué en un kibbuts i de molt jove participà activament en el moviment sionista, militància que determinà la seva producció literària: en Hubalaḥ ba-Sadot (‘Travessà els camps’, 1947, versió cinematogràfica de Y. Millo, 1967) exalta la lluita dels jueus en la construcció del seu nou país; Ha-Gěvul (‘La frontera’, 1966) és una descripció de la situació d’Israel poc abans de la guerra dels Sis Dies, i en Ḥayai im Ismael (‘La vida amb Ismael’, 1969) planteja la problemàtica de la convivència entre àrabs i jueus. Escriví també algunes novel·les de tema històric, com Melek Basar wa-Dam (‘Un rei de carn i sang’, 1954), Kivsat ha-Raš (‘L’anyell dels pobres’, 1957) i entre 1973-92 una trilogia sobre els jueus de l’Europa oriental. La seva activitat política s’inicià el 1944 quan ingressà a l’organització Palmach que lluità amb els aliats a la Segona Guerra Mundial. Afiliat al Mapam (precedent del Partit Laborista Israelià), lluità també en la primera de les guerres araboisraelianes (1948) però el 1967, després de la guerra dels Sis Dies, abandonà les seves posicions d’esquerra, es convertí en un dels propugnadors del ‘Gran Israel’ (‘Eretz Israel’) i s’afilà a un dels partits del Likud, pel qual en 1977-81 fou diputat a la Knesset. Disconforme amb els acords amb Egipte (1979), abandonà posteriorment el Likud per fundar el partit sionista Tehiya. Rebé els premis Bialik (1955) i Israel (1988), entre d’altres.