OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Samos

Món
Illa grega de l’arxipèlag de les Espòrades meridionals, al nomós homònim pertanyent a la regió de l’Egea Septentrional.

És a molt poca distància de la costa de l’Àsia Menor, a la qual estigué unida en el Plistocè. D’estructura calcària, amb roques metamòrfiques i esquists, presenta dos grups montuosos: el Kerkis (1.437 m) i l’Àmbelos (1.137 m). Prop de la costa, els turons són més suaus, amb vegetació mediterrània. Té conreus de vinya (n'és famós el vi dolç), oliveres, fruiters, tabac i cotó. La població es distribueix en petits centres (Samos, Karlovàsion, Pitagórion) i, sobretot, al port de Vathí. Aeroport. És seu episcopal de l’Església ortodoxa grega. Ocupada a l’antiguitat per colons jonis vers els segles XI-XII aC, participà (segles VII-VI aC) en els moviments colonitzadors i fundà nuclis de població a Amorgós, Samotràcia i àdhuc a Itàlia, mentre tractava comercialment amb Egipte i Líbia i, políticament, instaurava la democràcia, que fou abatuda el 540 aC per Polícrates. Aquest governà com a tirà fins el 522 aC i fou succeït per altres tirans subjectes al domini persa. El 499 aC l’illa participà activament en la rebel·lió jònica i, després d’una gran emigració de poblament vers la Magna Grècia i Itàlia, entrà a la lliga de Delos (478 aC). Després d’haver estat governada pels diversos monarques hel·lenístics, passà als romans i al s. III dC fou incorporada a la província de les illes. Conserva restes arqueològiques notables, entre les quals es destaquen l'Herèon (on fou trobada l’escultura d'Hera de Samos, actualment al Musée du Louvre) i el cèlebre aqüeducte d’Eupalinos de Mègara, amb el túnel que travessava la muntanya.

Col·laboració: 
AES

Llegir més...