OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Joan Sanç

Literatura    Cristianisme
literatura lit i història eclesiàstica hist ecl
Escriptor espiritual.
Ontinyent, Vall d'Albaida, 1557 — València, 1608

Professà a Xàtiva el 1573, al convent de carmelitans observants recentment fundat i s’ordenà el 1581. Ensenyà arts als convents de Calataiud (1579-82) i d’Onda (1584-86), es doctorà en teologia (1586) a València i estudià hebreu. El 1593 assistí al capítol general de Cremona —en el qual tingué lloc la separació dels descalços—. Fou prior del convent de València (1597-1600), provincial d’Aragó (1603-06), i al seu esperit reformista es deu la florida intel·lectual i religiosa de la província al s XVII. Promogué l’exercici de l’oració metòdica i aspirativa i fou un amic i col·laborador del patriarca Juan de Ribera en l’obra de reforma posttridentina. A la seva mort fou iniciat el procés de beatificació. Publicà uns Abecedarios espirituales y el exercicio dellos, reeditats amb d’altres que deixà manuscrits el 1612 i el 1679. Escriví diverses cartes de direcció espiritual, set d’elles publicades, i altres tractats espirituals, inèdits. És considerat un dels millors representants de l’espiritualitat posttridentina de l’orde a la península Ibèrica.

Col·laboració: 
EDG

Llegir més...