Segon fill de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. Fet presoner de petit a Perpinyà per part del seu oncle Pere II de Catalunya-Aragó (1285), fou traslladat a Torroella de Montgrí i al castell Nou de Barcelona, amb els seus germans. Pogué fugir i fou educat a la cort francesa. El 1302, en ingressar el seu germà gran Jaume a l’orde franciscà, fou jurat hereu del tron de Mallorca. El 1304 es casà amb Maria de Nàpols, filla de Carles II de Nàpols, matrimoni apadrinat per Jaume II de Catalunya-Aragó . A la mort del seu pare, el 1311, fou proclamat rei i coronat a la seu de Mallorca. L’any següent reté homenatge a Barcelona al seu cosí Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual ajudà el 1313 en la recuperació de la Vall d’Aran contra els francesos. Les relacions entre tots dos reis es mantingueren sempre amistoses.
Residí a Mallorca el 1314 i el 1315, any en què intentà d’apaivagar l’enfrontament d’interessos entre els forans i la ciutat de Mallorca per mitjà d’unes ordinacions, i fomentà l’organització d’una flota contra la pirateria, perill constant de la costa mallorquina. Residí alternativament al palau de l’Almudaina i al castell de Bellver. El 1316 era a Perpinyà, visità el papa Joan XXII a Avinyó i continuà al Rosselló almenys fins el 1319. El 1321, davant la preparació de la conquesta de Sardenya, oferí a Jaume II una participació important en l’empresa: vint galeres, dos-cents cavalls i infanteria. En canvi, Jaume II el defensà sempre contra les pretensions dels reis de França sobre la senyoria mallorquina de Montpeller.
Per manca de fills legítims i per evitar tota possible ingerència de Jaume II de Catalunya-Aragó sobre el regne de Mallorca, declarà hereu el seu nebot Jaume (futur Jaume III de Mallorca), fill del seu germà Ferran, ja mort. Deixà un fill i tres filles il·legítimes, les quals foren casades una amb Pere Galceran de Pinós i Berenguer de Vilaragut (una filla d’aquest matrimoni, Violant, fou casada amb el rei Jaume III de Mallorca ), una altra amb Pere de Talarn i la tercera amb Gilabert de Cruïlles, baró de Peratallada. Fou un rei pacífic i conciliador. Malalt d’asma, es retirà sovint a Valldemossa, on féu construir un palau, i, al final de la seva vida, a Formiguera (Capcir), on morí.