Fill d’Alfons II i d’Urraca de Castella. Atorgà furs i privilegis a determinades ciutats (Sanguinhedo, Corva, Noura, Murça) i continuà l’expansió territorial en lluita amb els sarraïns a l’Alentejo, al camp d’Ourique i a l’Algarve. El seu regnat es caracteritzà per la preponderància que hi assoliren els favorits, que cometeren greus injustícies. Incapaç d’imposar-se al poder creixent de l’oligarquia, fou deposat per una assemblea de nobles i clergues, que lliurà la corona al seu germà, l’infant Alfons (1245). Després d’una curta guerra que li resultà desfavorable, es retirà a Toledo, a la cort de Ferran III.