La seva obra pertany tant a la literatura uruguaiana com a l’argentina. Instal·lat a La Plata (1893), es dedicà al periodisme, col·laborant en El Siglo i La Razón, de Montevideo, i en La República, de Rosario. Políticament fou partidari dels blancos. La seva obra, molt influïda per Ibsen i pels novel·listes russos, palesa un realisme de caire tràgic, alhora que és teatre d’idees i de costums rurals i urbans de to nacionalista, i reflecteix encertadament caràcters i ambients. Cal destacar-ne M'hijo el dotor (1903), La Gringa (1904) i Barranca abajo (1905), de tema rural, i En familia (1905) i Los muertos (1905), de tema urbà.