Conegut amb el pseudònim de Moisès Villèlia. Traslladat el 1940 a Mataró, on el seu pare esdevingué director d’un taller d’ebenisteria i fusteria artística, en el qual posteriorment ell també treballà.
Les seves primeres escultures daten del 1947: són obres figuratives d’un marcat realisme orientalitzant, en què es nota el seu bon aprenentatge de la talla de fusta, coneixement de l’ofici que sempre serà palès en la seva obra. El 1954 féu les primeres obres abstractes —Personatges que no volen ser figuratius—, exposades individualment al Museu Municipal de Mataró. Des d’aleshores es dedicà exclusivament a l’escultura. Al X Saló d’Octubre (1957) manifestà un canvi de trajectòria: la utilització de bambú, canyes, filferros, fils, botons, donà a les seves escultures immòbils un caire personal i únic d’obres que semblaven dibuixades a l’espai i en les quals el concepte de volum i massa desapareixia.
Cridat a col·laborar amb arquitectes, féu diversos conjunts en fibrociment: projecte per a l’Escola Professional i Industrial de Mataró (1959), obra per a l’Escola Baró de Viver a Santa Coloma de Gramenet (1960). La primera exposició monogràfica al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1960), aleshores acabat de crear, fou el reconeixement públic de la seva obra. Del 1964 al 1966 es dedicà prioritàriament a arranjar diversos jardins amb tubs de fibrociment, tallats, pintats i units de formes diverses enmig de la vegetació (el Masnou, el Prat de Llobregat).
Pensionat per l’Institut Français de Barcelona, anà a París (1967), on féu nombrosos dibuixos projectes per a escultures. Se n'anà a l’Argentina i a l’Equador (1969) i emprà a Quito canyes guaduas. Coetàniament féu diversos estudis estilisticoformals d’objectes precolombins.
De nou a Catalunya, s’instal·là a Molló (1972). Féu des d’aleshores exposicions individuals a Mataró (1975), Barcelona (1974, 1976, 1979, 1982, 1983 i 1985), al castell de Manzanares el Real (1977), Colònia (1979), Nova York (1979), Sabadell (1982), Granollers (1985), etc. Féu també nombroses sèries de dibuixos artístics i gravats, jocs per a infants i dissenys de mobles. Fou un gran innovador, no sols pels materials emprats sinó també pel seu concepte de l’escultura.