Santa Catalina

Barri de Palma (Mallorca), situat vora la mar a ponent de l’antiga zona murada.

Format inicialment pes Jonquet, petit promontori sobre la badia, fou ocupat molt aviat per pescadors i moliners. L’antic hospital dels orfes, del principi del s XIV, amb l’església de Sant Magí, donà pas el 1867 a l’actual parròquia de la Immaculada; i l’hospital de pobres de Santa Catalina, fundat el 1343 per Bernat Salelles, donà nom a la barriada. Aquest edifici, que al s XVI serví al gremi de corders i el 1607 passà a ésser convent de trinitaris, fou enderrocat cap al 1770 per motius estratègics. Les servituds imposades per la murada afectaren també el creixement del barri, que no es consolidà fins que el 1865 el marquès de la Romana aconseguí l’aprovació del primer pla d’urbanisme. Aleshores fou lloc preferent de localització industrial, i s’afegí aquest nou caràcter a una població inicial de pescadors, mariners i menestrals, d’una personalitat molt acusada en el conjunt de la ciutat. La configuració actual del barri és deguda al pla Calvet (1901), si bé molt modificada per una progressiva conversió en zona residencial.