i Santa Cecília de Voltregà | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Santa Cecília de Voltregà

Nom adoptat el 1937 per al municipi deCecília de Voltregà
Municipi
Osona

Sumari de l’article

Nom adoptat el 1937 per al municipi deCecília de Voltregà
Santa Cecília de Voltregà
© Fototeca.cat
Municipi d’Osona.
Població: 
190 h
[2009]
Extensió: 
9 km2

Situació i presentació

Limita al N i l’E amb les Masies de Voltregà, al S amb Gurb i a l’W amb Sant Bartomeu del Grau i Sobremunt. S'estén pel curs inferior de la riera de Sorreigs, a la vall que aquesta forma des de l’espectacular salt del Gorg Negre fins que troba la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll, poc abans de prendre la direcció N per a barrejar-se amb el Ter per la dreta. L’inici de la vall, en el sector W, es troba encaixat entre els cimals de la Tuta i de Santa Perpètua (795 m) i la serra de Sant Martí Xic o del Castell de Voltregà (854 m). El Gorg Negre, al límit amb el municipi de Sobremunt, és un indret molt visitat. És lloc de llegendes de bruixes i on es congrien, segons la dita popular, les pitjors tempestes de la Plana. És un gorg profund, excavat pel salt de la riera de Sorreigs, envoltat d’altes parets de roca i amb una petita cornisa de pedra que permet d’acostar-se fins al sallent. A mesura que el riu avança cap a llevant, la seva vall es va eixamplant fins a obrir-se a la Plana de Vic. Tota la vall és de grans bancals i terrasses, molt aptes per a l’agricultura, però la major densitat de masos i poblament es troba al sector E, a partir, sobretot, de l’església parroquial, que ha donat el nom al terme. Biogeogràficament, les seves terres es troben dins el domini de la vegetació eurosiberiana amb un bosc potencial de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis).

El municipi, que el 1937 hom anomenà Cecília de Voltregà, no té cap nucli de població, tot i que l’església de Santa Cecília, situada a l’esquerra del Sorreigs, és al centre d’un seguit de masos esparsos, dels quals hom pot destacar els de Gallissans, Can Guiu i Maians o Serramitja, aquest darrer convertit en casal residencial. L’ajuntament s’alça també en un edifici aïllat. Al terme hi ha una carretera local que enllaça amb la C-17 entre Vic i Ripoll, a l’indret de Can Pantano.

La població i l’economia

La població del terme fou sempre poc important, i es reduí a unes 11 o 12 famílies al llarg dels segles XIV-XVI. Entre aquestes, es destaquen per la seva pervivència les dels masos del Prat, el Verdaguer, Gallissans, Maians, Can Guiu, el Torrent, les Codines, el Puig i la Serra. El 1686 el terme tenia 26 masies, i arribà a 491 h el 1830. D’ençà d’aquell moment la població davallà fins els 200 h, a excepció dels anys anteriors a la guerra civil de 1936-39. La dècada del 1970 significà la marxa d’una bona part dels habitants, que davallaren per sota els 200, xifra en la qual s’estabilizà. El 1991 hi havia 187 h i augmentà fins els 206 h el 2001, els mateixos habitants registrats l’any 2005.

L’economia del terme és eminentment agrària. Els principals conreus són els cereals (ordi, blat) i el farratge. Pel que fa a la ramaderia, cal destacar la importància de la cria de bestiar porcí i boví. A més, s’ha desenvolupat la cuniculicultura. Quant a la indústria, el municipi havia disposat d’alguns molins i una petita indústria tèxtil que aprofitava l’aigua de la riera de Sorreigs, però aquestes activitats no han tingut continuïtat.

Santa Cecília de Voltregà

Església de Santa Cecília de Voltregà
© CIC-Moià
L’església de Santa Cecília de Voltregà fou renovada i consagrada pels volts del 1095. Hi subsisteix una bona part de l’edifici aixecat a la fi del segle XI, compost inicialment d’una nau amb tres absis i cúpula o cimbori, per bé que, a causa de les reformes efectuades cap a la fi del segle XVII i en el curs del segle XVIII, ha estat molt modificat, especialment els absis i la nau, ja que s’hi obriren capelles, s’arrebossà totalment i patí la típica transformació de l’època barroca.

Per Setmana Santa, el Diumenge de Rams,s’hi celebra un aplec, i la festa major s’escau el dia de Santa Cecília (22 de novembre).

La història

El terme de Santa Cecília és documentat des del 997, i la seva parròquia és anomenada al segle XI Santa Cecília de Moixons (de mocones), i cap al 1150 Santa Cecília de Galligants, noms d’antigues vil·les o grans propietats rurals, la darrera encara subsistent; però va prevaler el nom de Voltregà, és a dir, del castell que dominava sobre el terme. Són molt pocs els trets característics del passat de Santa Cecília de Voltregà, petit terme governat sempre pels batlles del terme del castell, o baronia de Voltregà, el qual, després d’uns temps inicials de freqüents canvis de senyor, es va convertir definitivament, a partir del 1379, en una baronia de la mitra de Vic. Entre aquest any i el 1812 tots els batlles i administradors del terme foren designats pels bisbes de Vic. El principi de la seva autonomia municipal data del 1782, quan la parròquia de Santa Cecília obtingué del rei i dels bisbes de Vic el privilegi de tenir un batlle propi, independent del batlle general de la baronia, que residia a la vila de Sant Hipòlit.

 

 

Col·laboració: 
APl

Llegir més...