Es troba a l’extrem N de la seva demarcació, sobre una serra entre els fondals de la riera de Fontscalents i les rieres que fan de capçalera a la de Castellcir. És documentada el 939, sotmesa a Moià, però consta com a parròquia independent des del 956 i en les primeres llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles XI i XII. La seva demarcació s’estenia també pels actuals municipis de Moià i dels Hostalets de Balenyà. Va absorbir l’antiga parròquia de Santa Eugènia del Gomar (Moià).
L’església és un edifici romànic (s. XI-XII) d’una nau amb una torre campanar del segle XII, que fou ampliada amb capelles laterals als segles XVII i XVIII; també fou modificat tot el conjunt de la torre campanar, sobrealçat i cobert amb teulat de doble vessant. Actualment, l’absis es presenta també sobrealçat i mig cobert per l’obra tardana. Té un jardí clos al davant i el cementiri a la part N.
Prop d’ella hi hagué la domus o casal origen del llinatge Santacoloma, refós amb els Cabrera (1522). A migdia hi ha, adossat, el gran mas Giol, erigit al segle XVI per un fadristern del mas Giol de Centelles, que reemplaçà l’antic casal dels Santa Coloma i on se celebra un aplec el 31 de desembre.
Església de Santa Coloma Sasserra (Castellcir)
© C.I.C. - Moià
Proper al mas hi ha el roure monumental catalogat de Giol.
A Santa Coloma també s’hi celebra un aplec el tercer diumenge de juliol.