Oficial mestís de l’exèrcit virregnal, s’uní als independentistes i col·laborà amb José de San Martín (1821). El 1825 s’oposà a la política de José de Sucre i el 1826 presidí el govern peruà. Destituí Bolívar i assolí la presidència de Bolívia (1829). Establí un règim autoritari, però fou un administrador eficient. El 1836 derrotà els peruans i imposà una confederació peruanoboliviana, però mai no comptà ni amb el suport de l’aristocràcia ni amb les classes populars. Vençut per una aliança del Perú, l’Argentina i Xile (1839), fou desterrat a Europa.