El lloc de Vilapicina és esmentat ja en nombrosos documents dels s. X i XI, en un indret on existien diversos forns de pega. La capella romànica dedicada a santa Eulàlia és esmentada ja el 1031, i fou sufragània de la de Sant Andreu, fins que el 1866 fou erigida en parròquia; centrà un petit nucli d’habitatges fins que, a la segona meitat del s. XIX, s’inicià la moderna urbanització d’aquest sector. El 1929 s’hi inaugurà el grup de cases barates Ramon Albó. L’ocupació sistemàtica del seu territori s’esdevingué a partir del 1945; les antigues cases de planta i pis i les masies foren substituïdes per edificis de pisos i sorgiren els nuclis de la Torre Llobeta (1944), del turó de la Peira i de Can Porta. Es conserven algunes antigues masies, com ca n'Artés, can Ballester, can Nadal o can Sitjar (que fou convertida al s. XVIII en residència senyorial d’estiueig). El 1985 hi vivien 28 355 h. Després del 1939 s’edificà una nova església parroquial al passeig de Fabra i Puig.