OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Santa Eulària del Riu

SinònimSanta Eulàlia del Riu
Municipi
Eivissa i Formentera
SinònimSanta Eulàlia del Riu
Vista de Santa Eulària del Riu
© Fototeca.cat
Municipi d’Eivissa, a la part oriental de l’illa.
Població: 
31.314 h
[2009]
Extensió: 
154 km2

Comprèn les parròquies de Santa Eulària del Riu, Sant Carles de Peralta, Santa Gertrudis de Fruitera i Jesús; el 1963 fou annexada al municipi veí d’Eivissa una molt petita part del terme, pròxima a la ciutat, que inclou la cala Talamanca. Comprèn tota la conca del riu de Santa Eulària, únic curs d’aigua permanent de les Balears, que el travessa en direcció W-E i amb els seus al·luvions contribueix a formar els fèrtils sòls vermellosos de la conca de Santa Eulària. La costa s’inicia al S de la cala de Sant Vicenç i acaba al cap Martinet. Els principals accidents són la platja des Figueral, el promontori des cap Roig, enfront de l’illa de Tagomago, les cales Vedella, Mastella i Llenya, la cala i la petita illa des Canar, la punta Arabí, davant les illes de Santa Eulària i Redona, les cales Pada i de s’Estanyol, el caló de s’Alga, la cala Llonga, el promontori del cap des Llibrell, les puntes de sa Calç i de Martinet. L’agricultura és l’activitat productiva més important de l’illa. L’any 1982 la superfície explotada era d’11 282 ha (el 72,7% del terme) de les quals hom conreava el 36,2% (4 083 ha). Hi predomina la petita propietat en règim d’explotació directa (94,5%). El regadiu, que aprofita l’aigua del riu però sobretot l’aigua elevada, és important a les planes (Santa Gertrudis, s’Argentera, conca de Santa Eulària) i es troba ben repartit pel sector de Sant Carles, en petites tanques. Els principals conreus són els herbacis (3 402 ha). Els camps són tancats per marges de pedra i els puigs s’abancalen seguint les corbes de nivell. Hom hi ha introduït hivernacles per a hortalisses i per a floricultura. La ramaderia és integrada per uns 700 caps de bestiar boví, 400 d’oví, 310 de porcí i 200 d’aviram. Fins el 1909 hom explotà els jaciments de galena de la plana de s'Argentera. El turisme ha esdevingut el principal recurs econòmic del municipi, i concentra el 26% de les places hoteleres de l’illa. El nou paisatge turístic es troba des des Figueral fins a cala Llonga, i és més dens prop de la vila i al sector des Canar, amb nombrosos hotels, blocs d’apartaments i una ciutat de vacances a la punta Arabí. La població tendeix a emigrar de la zona rural interior als nuclis concentrats de Santa Eulària i des Puig d’En Valls, aquest darrer barri satèl·lit de la ciutat d’Eivissa. El poblament rural és dispers, amb agrupacions relativament importants (una dotzena de cases) als nuclis de Sant Carles i Jesús. La vila (5 119 h [1991], eulariencs, santaeulariencs o santaeulariers ; 54 m alt.), a la dreta de la desembocadura del riu de Santa Eulària, prop de la costa, té dos sectors diferenciats: es Puig de Missa, on les cases s’apinyen entorn de l’antiga església (adossada a una torre fortificada), bastida al s. XVI al mateix indret d’una d’anterior del s. XIV i convertida en parròquia el 1785, i la Vila Nova, al pla, que segueix un pla quadriculat, que té com a centre la casa de la vila i que s’expandeix seguint l’eix de la carretera. Gràcies al turisme ha esdevingut un important centre comercial. El 1963 hi fou inaugurat un museu dedicat al pintor Laureà Barrau. Fou el centre de l’antic quartó de Santa Eulària.

Col·laboració: 
RVC / BBP

Llegir més...