OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Sant Agustí de Lluçanès

Municipi
Osona

Sumari de l’article

Sant Agustí de Lluçanès
© Fototeca.cat
Municipi d’Osona.
Població: 
101 h
[2009]
Extensió: 
13 km2

Situació i presentació

Es troba al sector septentrional de la subcomarca del Lluçanès, a la divisòria d’aigües del Ter i el Llobregat, al collet de Sant Agustí (860 m). Limita al NE amb Sora, al SE amb Sant Boi de Lluçanès, al SW amb Perafita, a l’W amb Lluçà i al NW amb Alpens. El terrreny és boscós i trencat, i s’estén vers l’E fins al cim de la serra dels Munts (1 059 m). Drena Sant Agustí de Lluçanès el torrent de l’Alou, tributari de la Riera Gavarresa, i el de Cussons o Sant Quirze, tributari del Ter. Les terres es formaren al llarg de les primeres èpoques del Terciari. Biogeogràficament, forma part del domini de vegetació euro-siberiana, i potencialment s’hi faria un bosc de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis).

El terme comprèn, a més del llogaret de Sant Agustí de Lluçanès, cap de municipi, el barri de l’Alou i un nombre important de masies esparses.

El municipi queda comunicat per diverses carreteres locals, com la procedent de Sant Quirze de Besora, que continua fins a connectar, prop de Borredà, amb la C-26 entre Berga i Ripoll. D’aquella carretera local se'n desprèn una altra, a l’altura del collet de Sant Agustí, que porta a la carretera entre Olost i Prats de Lluçanès, prop de Santa Creu de Joglars. D’aquesta via cap a Santa Creu en trenquen més; una que es dirigeix cap a Santa Eulàlia de Puig-oriol (Lluçà), i, a l’esplanada de l’Hostal del Vilar, surten la de Sant Hipòlit de Voltregà, a través de Sant Boi de Lluçanès, i l’accés al santuari dels Munts.

La població i l’economia

El 1553 tenia 8 famílies, 9 el 1686 i 26 famílies i 76 cases el 1782. El primer cens modern de població (1857) dóna 345 persones, la xifra més alta assolida mai al municipi. Fins el 1900 la població perdé 119 persones. Tot i una petita recuperació a les primeres dècades del segle XX, durant la guerra civil de 1936-39 i la postguerra la població tornà a davallar, i moltes masies foren abandonades. El 1940 hi havia 262 h, el doble que el 1981, any en què la població era de 132 h. Aquesta tendència a la pèrdua de població perdurà fins a la darreria del segle XX: 123 h el 1991 i 105 h el 2001. Amb el canvi de segle, la tendència es capgirà i l’any 2005 hi havia 111 h.

Pel que fa a l’economia, cal destacar les activitats del sector primari. L’agricultura és representada pel conreu de cereals (sobretot blat) i farratge, mentre que la ramaderia destaca per la cria de bestiar porcí, boví i aviram.

Dins el terme se celebra cada any, el 28 de setembre, la fira de l’Hostal del Vilar, a la cruïlla entre les carreteres de Sant Boi de Lluçanès a Prats de Lluçanès, prop de l’hostal del mateix nom. La fira és una relíquia d’altres temps, i la data de celebració coincideix amb el moment en què els ramats baixaven de la muntanya per hivernar a la plana. Durant la fira hi ha diferents exposicions, tant de bestiar com de maquinària agrícola i articles diversos. Segons es diu, aquesta fira havia arreplegat gent d’Aragó i Navarra, i sembla ser que també s’hi acordaren molts casaments entre hereus i pubilles.

El llogaret de Sant Agustí de Lluçanès

L’antiga parròquia de Sant Agustí de Lluçanès dóna nom al terme i al llogaret on és situada (816 m). La parròquia de Sant Agustí de Lluçanès existia ja el 905, quan és citada en l’acta de consagració de Santa Maria de Lluçà com a sufragània seva. L’església fou refeta al segle XI i ampliada amb capelles laterals i un portal nou vers el 1731; es troba al peu de la carretera de Sant Quirze a Berga, prop del gran mas el Grau. El seu terme depenia originàriament del castell de Lluçà, i a la fi del segle XIII es constituí com a quadra independent, sota el domini dels cavallers cognomenats Santagustí, protectors especials del monestir de Lluçà, que la vengueren el 1754. Després fou lloc reial. La festa major s’escau el 25 d’agost en honor a Sant Agustí.

Altres indrets del terme

L’antiga parròquia de Sant Genís del Pi prop del mas Casademunt, al NE del terme, formava part d’un alou o domini del monestir de Ripoll que s’estenia des de l’Alou a Casa-ramona de Sora; el lloc pertanyia a Ripoll des d’abans del 938. Els homes del Pi gaudien d’autonomia i d’organització civil pròpia, que depenia del paborde de Palau, del monestir ripollès. Avançat el segle XVI es desféu d’aquesta organització, i part de la gent restà sotmesa a Sora i part a Sant Agustí. L’església era proveïda pel paborde de Palau, i encomanada al rector de Sant Agustí al segle XVII. L’edifici actual fou construït al segle XVIII, i el 1878 perdé els atributs parroquials.

L’Alou és un petit nucli, al N del terme, format per un carrer amb força pendent al llarg del qual es troben les cases.

El santuari dels Munts, al cim de la serra del seu nom i dins el terme de Sant Agustí, depèn religiosament de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, i és un centre viu de devoció popular. Esmentat ja el 1170 (Sancta Maria de Monte), l’església fou renovada totalment a partir del segle XVII; té un petit atri i una gran hostaleria al costat, regida per un capellà custodi. El Dilluns de Pasqua s’hi celebra un aplec, i un altre entre maig i juny, en data variable, dins el marc del cicle de música i tradició SOLC.

L'Hostal del Vilar, que dóna el nom a la fira, és una masia de tipus basilical que té a la llinda la data de 1756 i que fou fins el 1965 masoveria del gran mas el Vilar de Sant Boi. Entre altres antics masos es poden destacar el Torrent, Comermada, les Vinyes, el Prat, el Grau, Casadamunt, Perenoguera i l’Oliver.

Col·laboració: 
APl

Llegir més...