Es llicencià en ciències exactes a Madrid. Estudià a Hamburg, Chicago, Princeton i París. El 1939 s’exilià a l’Argentina, on fou professor a les universitats de Rosario, La Plata i Buenos Aires, i investigador i vicerector de l’Instituto de Matemáticas. Estudià geometria de nombres, geometria diferencial, probabilitats geomètriques, teoria dels cossos complexos i geometria integral. Promogué l’aplicació de les matemàtiques en ciències com la biologia, la medicina i l’estereologia (anàlisi de teixits per imatge tridimensional). Autor de més de 130 treballs de recerca, entre els quals destaquen Integral Geometry and Geometric Probability (1976), Sobre la medida cinemática en el plano, Geometría integral (1951) i Elementos de aviación: historia de la aeronáutica, féu contribucions originals a la teoria del camp unificat i estudis sobre la història de la matemàtica. Rebé, entre altres guardons, el Premio Nacional de cultura argentí (1954), el premi de la Societat Científica Argentina (1959) i, el 1983, la Creu de Sant Jordi i el premi Príncipe de Asturias. Nomenat president de l'Interamerican Committee for Mathematical Education el 1972, fou corresponent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya (1977). L’any 2000 la Universitat de Girona posà el seu nom a la càtedra d’aplicacions de la matemàtica.