Llicenciat en dret. Fou un dels fundadors de Falange Española a Barcelona i s’allistà al terç espanyol. Esclatada la Guerra Civil, fou condemnat a mort dues vegades per espionatge a favor dels franquistes i indultat per la pressió dels escriptors catalans, encapçalats per Josep Janés i Olivé. A la postguerra, fou director de Solidaridad Nacional i president de l’Ateneu Barcelonès (1939-52). No tragué profits econòmics de la situació i avalà intel·lectuals processats pel franquisme. Posteriorment, visqué retirat de la política.
Prosista clàssic i brillant, publicà, entre d’altres, Tras el águila del César (1924), Cisneros (1933), Italia mi ventura (1943), La vida cotidiana en nuestros clásicos (1948) i Hacia José Antonio (1958).