Guanyà set Campionats d’Espanya individuals (1958, 1960-64, 1968, 1969) i quatre en dobles (el 1960, amb J.M. Couder; el 1962, amb J.L. Arilla, i el 1968 i 1969, amb J.M. Gisbert). També en individuals ha estat tres vegades guanyador de la Copa Galea, dues del Trofeu Comte de Godó i guanyador, també, dels tres torneigs tennístics més importants del món: Roland Garros (1961 i 1964), Forrest Hills (1965), Obert dels Estats Units (1965) i Wimbledon (1966). També guanyà un Roland Garros de dobles (1963, amb Roy Emerson). El 1965 fou proclamat el millor tennista amateur del món. Guanyà l’or en individuals i la plata en dobles en els Jocs Olímpics de Mèxic (1968), en què el tennis fou esport d’exhibició. Durant catorze anys fou jugador de l’equip espanyol de Copa Davis i les seves actuacions permeteren que Espanya arribés a la final l’any 1965 i el 1967. Pel seu joc, molt personal, basat en la força dels seus punys, pel fet d’ésser molt ràpid i també per la seva peculiar col·locació en la pista, ha estat l’artífex de la divulgació del tennis a l’Estat espanyol. Durant la dècada de 1960 fou membre del Reial Club de Tennis Barcelona-1899. El 1973 es retirà del tennis actiu. L’any 2000 fou condecorat amb la Gran Creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu. Dirigí els seus clubs de tennis.