i Sant Antoni de Portmany | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Sant Antoni de Portmany

SinònimSant Antoni Abat
Municipi
Eivissa i Formentera
SinònimSant Antoni Abat
Sant Antoni de Portmany
© Fototeca.cat
Municipi d’Eivissa al sector nord-occidental de l’illa.
Població: 
21.852 h
[2009]
Extensió: 
127 km2

Comprèn les parròquies de Sant Antoni de Portmany, Sant Rafel de Forca, Santa Agnès de Corona i Sant Mateu d’Aubarca. El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa (398 m alt. al promontori que domina la punta de sa Torreta) i hom l’anomena es Amunts (terres elevades i marginals, de difícil accés); els materials són principalment calcaris, l’erosió dels quals ha donat lloc a formes càrstiques molt destacades: polja circulars de Corona i d’Aubarca, penjats entre puigs. El fons dels polja , cobert d’argiles de descalcificació, és de color vermellós, entre les calcàries. La colonització d’aquestes terres ha creat un altre contrast: el fons pla, ben conreat, i el voltant rocallós, deixat al bosc i a l’emplaçament de la casa pagesa. Al S d’aquest sector muntanyós s’estén la plana de la badia de Portmany, en forma de triangle i inclinada cap a l’W, per on s’obre a la mar en una ampla badia; el vèrtex es troba amb el de la plana de Sant Rafel, inclinada aquesta cap a l’E, per on es troba amb la més ampla de Vila. La costa és de dos tipus: alta i rocallosa, de costa brava, al sector des Amunts, on els penya-segats alternen amb les cales (cala d’Aubarca, cap des Mossons, punta de sa Torreta, caps Negret i Nonó, cala Salada i punta i racó de Galera, cala Gració i cap Blanc), i baixa i arenosa a la badia de Portmany. L’estructura agrària es caracteritza pel predomini de la petita propietat i el règim d’explotació directa (97,6%), amb un petit nombre de parcers (majorals) i arrendataris. L’expansió de les activitats turístiques ha fet disminuir notablement les agràries. El 1982 la terra útil ocupava 11456 ha (el 90,3% del terme) de les quals es cultivaven 2993 ha (el 26,1%), amb predomini dels cultius de fruiters de secà (ametllers, garrofers i figueres), amb 2 321 ha, i els cultius herbacis (594 ha). La ramaderia, complementària de l’agricultura, comprèn uns 130 caps de bestiar boví, uns 420 d’oví, 20 de cabrum i 60 de porquí. La tradicional activitat pescadora ha disminuït i gran part de les barques s’han acomodat al trànsit turístic de la badia. El 1985 la flota pesquera encara obtenia 3029 tones de registre brut amb 237867t de captures, d’un valor superior als 103 milions de pessetes. El port, modernitzat, ha incrementat la seva funció comercial i darrerament disposa d’un servei regular de ferry amb Dénia i Formentera. La principal activitat econòmica és el turisme: el 1987 hi havia 81 establiments hotelers, amb una capacitat per a 12 972 places, i nombrosos apartaments i xalets, que es localitzen des de la costa de la badia fins a les cales Gració i Gracioneta, amb el centre a la vila, i es continuen amb menys densitat fins al cap Nonó. En funció d’aquest turisme han prosperat les indústries de la construcció. Els moviments migratoris assenyalen l’emigració rural i el creixement i la concentració de la població a la vila de Sant Antoni i nuclis adjacents. El poblament rural és dispers quasi en absolut, amb petites agrupacions entorn dels nuclis parroquials (de 5 a 7 cases). La vila (7 627 h agl i 77 h diss [1981], santantoniencs ; 11 m alt.) tanca pel N la badia de Portmany, al sector més abrigat, aprofitat pel port de Sant Antoni . Al s. XIV fou bastida la primitiva església de Sant Antoni, a fi de protegir un primitiu nucli de pescadors i agricultors, i al s. XVI prengué l’actual aspecte de fortalesa; esdevingué parròquia el 1785. Fou centre de l’antic quartó dePortmany. Pionera turística d’Eivissa, és encara actualment la capital turística de l’illa, i s’ha convertit en un important centre comercial i financer. Al seu port atraquen nombrosos iots i és punt de partida d’excursions per tota la costa de les Pitiüses; té condicions per a esdevenir un port de primer ordre. Dins el terme, entre els llocs d’interès arqueològic i històric, cal esmentar l’abric de ses Fontanelles, amb pintures rupestres, i la capella paleocristiana de Santa Agnès, avui bastant arruïnada.

Col·laboració: 
RVC

Llegir més...