i Santanyí | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Santanyí

Municipi
Mallorca
Santanyí
© Fototeca.cat
Municipi de Mallorca, a l’extrem meridional de l’illa.
Població: 
12.664 h
[2009]
Extensió: 
125 km2

El terme comprèn un sector migjornenc de terres baixes (la major part de l’estany de ses Gambes, que un cordó de dunes aïlla del litoral proper), i el fragment meridional de les serres de Llevant (puig de Consolació, 271 m alt.), i un sector de la plataforma de sa Marina, de 3 a 4 km d’amplària, que arriba a mar lleugerament inclinada. El litoral migjornenc va de cala en Togores al cap de ses Salines. El litoral llevantí és més accidentat, amb cales endinsades i ramificades estil ria: cala Llombards, cala Figuera, cap des Moro, cala Montdragó i caló d’en Brogit, l’espaiós Portopetre, mig amagat per la punta de sa Torre, la triple cala Llonga, caló de ses Dones (o cala d’Or), caló Gran i cala Esmaragda, tocant a cala Ferrera (Felanitx). Santanyí passa com el municipi més eixut de Mallorca (400 mm anuals), fet que explica la poca ufana de les brolles (2 442 ha) i les pinedes (698). Hom rega 54 ha d’hortalisses i fruiters, però l’agricultura de secà ocupa prop de 8 500 ha, els dos terços del terme. Fins al s. XVIII predominaven els cereals (2 194 ha actualment); era ben coneguda la xeixa de Santanyí. El 1982 la terra útil ocupava 8 547 ha (el 67,6% del terme), de les quals es cultivaven 6 779 ha (el 79,3%). Predominen els cultius herbacis, cereals principalment (5 135 ha), i els fruiters de secà (1 644 ha). La ramaderia comprèn uns 880 caps de bestiar boví, 1 100 d’oví, 1 100 de porquí i 1 000 d’aviram. La terra és explotada en el 63,3% pels seus propietaris, en el 10% ho és en règim d’arrendament i en el 26,1% en el de parceria. Treballen al camp unes 750 persones. És coneguda l’extracció dels gresos del Miocè mitjà anomenats pedra de Santanyí . L’activitat més important actualment és la marinera, que s’ha anat adaptant als temps: pesca i turisme. Aquesta activitat és la predominant avui. Són importants les urbanitzacions de Cala Figuera i Cala Santanyí a cala Figuera, cala Montdragó, Portopetre i Cala d’Or a les cales de ses Puntetes. El 1984 la capacitat hotelera era de 6 557 llits i dels 4 426 habitatges existents el 1981, 2 170 eren ocupats per famílies residents mentre que la resta eren d’ocupació temporal. Santanyí és en aquest sentit el municipi més turístic de Mallorca, fora dels de la badia de Palma. La població, amenaçada per la pirateria sarraïna fins al s. XIX, cresqué a batzegades fins el 1920 (màxim amb 6 809 h), malgrat l’emigració successiva a Algèria, l’Argentina i Cuba. El 1925 se'n separà el terme de ses Salines de Santanyí, i el 1940 s’assolí un màxim relatiu (6 295 h), seguit d’una davallada prolongada (el mínim del 1960: 5 082 h), que ha estat recuperat gràcies a la immigració atreta pel turisme (1986: 7 058 h). La vila (2 533 h agl i 84 h diss [1981], santanyiners ; 85 m alt.) és situada en una vall seca, a 4,8 km de cala Figuera, antic port de Santanyí; era protegida dels pirates per una muralla (acabada el 1571), de la qual resta la porta Murada. La primitiva parròquia és l’actual església del Roser, de la primera meitat del s. XIV, notable exemplar gòtic ampliat al s. XVII. A partir del 1786 hom inicià la nova església parroquial (Sant Andreu), acabada el 1811 (el campanar és del 1850). La rectoria és de la fi del s. XVII. La població de Santanyí fou fundada el 1300 per Jaume II de Mallorca en les terres que havien estat atorgades a Nunó Sanç durant la conquesta. Era una alqueria en època islàmica. El municipi comprèn, a més, els pobles de s'Alqueria Blanca, es Llombards i Calonge i el veïnat de la Costa.

Col·laboració: 
JRe / BBP

Llegir més...