OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Santa Susanna

Nom adoptat el 1937 per al municipi deMontagut de Mar, SinònimSanta Susanna de la Bisbal
Municipi
Maresme

Sumari de l’article

Nom adoptat el 1937 per al municipi deMontagut de Mar, SinònimSanta Susanna de la Bisbal
Santa Susanna
© Fototeca.cat
Municipi que s’estén a la costa, entre Malgrat de Mar a llevant i Pineda a ponent. També limita amb els municipis de Palafolls (NE) i Tordera (N i NW)..
Població: 
3.251 h
[2009]
Extensió: 
13 km2

Situació i presentació

El municipi, que és accidentat pels contraforts orientals del massís de Montnegre, comprèn tota la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles (335 m, al límit amb Tordera i Palafolls) i després de córrer entre el puig de la Guàrdia (241 m, a ponent) i el turó de Montagut (215 m, a llevant) desemboca directament a la mar. La costa és lineal i sorrenca. Els boscos, no gaire extensos però espessos, s’enfilen pels vessants del sector muntanyós, amb alzines i pins, que han substituït el tradicional conreu dels garrofers. En aquesta zona abunden les fonts, com la de Can Gelat, Cadireta, de Santa Bàrbara, del Boter i del Verder, aquestes dues mineromedicinals.

El terme comprèn, a més del cap municipal, diverses urbanitzacions com Alta Maresma, Can Batlle, Can Gelat, Can Raters, Can Torrent, la Ciutat Jardí (compartida amb Palafolls), la Parcel·lació Illas, la Vall i Verdamar. La línia de ferrocarril de Barcelona a Girona travessa el terme en el seu sector més costaner i té una estació, mentre que l’autopista C-32 de Montgat a Palafolls i la N-II fins a la Jonquera (que passa a tocar del poble de Santa Sussana) ho fan més cap a l’interior. Camins asfaltats comuniquen les urbanitzacions dins del municipi.

El nom de Santa Susanna apareix al segle XII (fins aleshores s’havia anomenat la Vall d’Alfatà); el nom es va canviar per l’advocació de la capella construïda en aquesta època, en la qual es conserven unes pintures al fresc de l’alta edat mitjana; restaurada al segle XVI pels seus propietaris, la família Ponç, va passar als barons de Ratés i després als Amer. El terme forma part de la jurisdicció senyorial de la baronia de Palafolls, que va passar al vescomtat de Cabrera (va dependre aleshores de la batllia de Palafolls). El 1937 el municipi de Santa Susanna va canviar el nom pel de Montagut de Mar.

La població i l'economia

Aspecte de la platja de Santa Susanna
© Alberto González Rovira
En relació amb les poblacions veïnes de Calella i Pineda, la població de Santa Susanna (santasusannencs) ha crescut poc significativament, i els 350 h del primer cens (1860) només van passar a 518 h el 1981. Ara bé, el cens del 1991 va registrar un augment fins a 982 h, xifra que ja era de 2.090 h el 2001, per la tendència dels propietaris de segones residències a establir-s’hi de manera permanent. L’any 2005 s’arribà als 2.868 h.El terreny pla, recobert en gran part d’hivernacles, és molt adequat als conreus de regadiu, principalment hortalisses. També s’hi conreen farratge, flors i llavors. A partir de la dècada del 1970, i sobretot de la següent, el turisme s’ha convertit en un nou recurs econòmic per al municipi, que ha desenvolupat una important infraestructura de serveis: establiments hotelers, restaurants, càmpings, apartaments i urbanitzacions.

El poble de Santa Susanna

El poble de Santa Susanna (636 h el 2006) és a 10 m dlaltitud, una mica separat de la costa, a tocar de la carretera N-II. És una petita agrupació formada per uns pocs carrers. El 1842 ja consta com a poble, però no va tenir ajuntament propi fins el 1860; fins aleshores depenia de Pineda de Mar, de la qual es va separar el 1881. En 1936-39 s’hi van construir les primeres escoles i la casa del comú (modificada el 1980). Durant les revoltes del 1936 es va destruir la capella de Sant Isidre, posteriorment restaurada, que es troba fora del nucli, a la plaça de Llillota, on se celebra un aplec el diumenge després del 15 de maig, diada de Sant Isidre; i prop d’aquesta, la de la Mare de Déu de Gràcia, situada a pocs metres del límit amb Pineda.

Al pla de Balasc hi ha la capella del Sant Crist de Balasc. Durant la postguerra es va erigir una església al centre del poble, beneïda pel bisbe Cartanyà, que va esdevenir parròquia independent de Pineda l’any 1952. La gran masia de Can Raters, al NE del poble, en la qual es conserva la imatge de la Mare de Déu de Santa Susanna, té una característica torre de guaita i, al peu de la carretera, arran de mar, hi ha dues torres fortificades de defensa, testimoni dels perills d’atacs corsaris que va patir la costa en època medieval i moderna.

A l’antiga masia de Can Cases del Racó s’inaugurà, al novembre del 2011, el Museu de la Pagesia.

La festa més destacada del poble és la festa major per l’11 d’agost, diada de Santa Susanna, que comença amb un pregó de festes i es clou amb uns focs artificials. El ball de cèrcols era interpretat aquest dia per l’esbart dansaire i, en èpoques més reculades, també tenia fama la dansa d’en Bonet de Santa Susanna, la qual dirigia vers 1870 en Bonet, vestit amb calces curtes de vellut guarnides amb cascavells d’argent, gec curt amb botons d’argent i mocadors de seda de colors a les butxaques, segons les referències extretes del llibre El Cançoner de Pineda, de la folklorista Sara Llorens (1934). També se celebra Sant Isidre, el diumenge després del 15 de maig.

Col·laboració: 
TLlC

Llegir més...