Fill d’un diplomàtic castellà a les Filipines, el 1872 es traslladà als EUA, on era la seva mare, i fou professor a la Universitat de Harvard del 1889 al 1912, que es traslladà a Europa. Establí la seva residència en un convent de Roma i alternà els viatges a l’estranger amb habituals estades a Àvila. Filosòficament, tractà sempre d’entroncar el món físic amb el món de les essències —reals però no espirituals— per mitjà de l’esperit humà —tampoc pròpiament espiritual—, el qual amb el seu esforç intel·lectual i els seus sofriments fa possible l’alliberació final (que s’inclinava per creure indefectible) dels valors de veritat, bellesa, etc. Obres principals: The Life of Reason (1906) i The Realms of Being (1927-40). Fou també un bon assagista, observador agut de països i costums diversos. Escriví també la novel·la The Last Puritan (1935).