OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Sant Cugat Sesgarrigues

Nom adoptat el 1937 per al municipi deSesgarrigues
Municipi
Alt Penedès

Sumari de l’article

Nom adoptat el 1937 per al municipi deSesgarrigues
Vista parcial de Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Penedès, a la plana, al NE del terme de Vilafranca del Penedès.
Població: 
932 h
[2009]
Extensió: 
6 km2

Situació i presentació

El municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, d’una extensió de 6,3 km 2 , és situat en la depressió penedesenca. Limita a septentrió i a llevant amb Avinyonet del Penedès, a migdia i a ponent amb Olèrdola i al NW amb Vilafranca del Penedès i la Granada. El terreny és pla en la seva major part i lleugerament accidentat a l’extrem del SE, on hi ha el puig del Pi del Barba (363 m), que serveix de fita amb el terme d’Avinyonet. El terme és drenat per la riera de Sant Marçal, que s’uneix, passat el Sant Sepulcre, amb la riera de Ribes. A part el poble de Sant Cugat Sesgarrigues, cap de municipi, hi ha el raval de les Cases Roges i l’antiga quadra de Puigciuró. El topònim Sesgarrigues associa el terme a un lloc de vegetació originàriament pobra que l’esforç de l’home anà transformant a poc a poc. Travessa el terme municipal la carretera estatal de Barcelona a València, de la qual surt una carretera local al raval de les Cases Roges, 4 km al NE de Vilafranca; aquesta carretera passa pel poble de Sant Cugat i continua fins a Sant Sebastià dels Gorgs i Lavern, on una altra carretera local enllaça la general amb la comarcal de Vilafranca a Terrassa. L’estació de ferrocarril més propera és la de Vilafranca del Penedès. També, en terme de Vilafranca, hi ha l’accés més proper a l’autopista.

La població i l'economia

La població el 1860 era de 666 h, xifra que, lleugerament incrementada en l’actualitat, s’ha mantingut sense grans oscil·lacions. El 1900 hi havia 672 h, 656 el 1950, 697 el 1970, 697 el 1981, 716 el 1991 i 871 el 2005. Les tres quartes parts de la superfície del municipi són conreades, amb la vinya com a principal conreu. Segueixen en importància els cereals i els arbres fruiters. L’única activitat ramadera rellevant és la cria de conills. Hi ha una cooperativa vinícola i s’hi elabora xampany, vi i conyac. Pel que fa a la indústria destaca una empresa alimentària (pastes de sopa), una de taps metàl·lics i les de prefabricats de la construcció i del sector del vi i el xampany. La majoria estan situades al llarg de la carretera estatal.

El poble de Sant Cugat Sesgarrigues

El poble de Sant Cugat Sesgarrigues (266 m d’altitud) és a la part septentrional del terme. L’església parroquial, que centra la població, és dedicada a sant Cugat, en record de l’antiga jurisdicció monàstica. L’edifici, molt ampliat i modificat, sembla reconstruït aprofitant murs i altres materials de les antigues fàbriques. El seu precedent immediat era una església que probablement es remuntava al segle XII. S'aprecien en diversos punts de la població restes de murs medievals i romans que testimonien l’antigor del poblament.

Al municipi funciona el Casal Cultural i Recreatiu, el Museu Popular i una biblioteca. La festa major de la població s’escau al juliol, i al mes d’octubre es fa la festa del Most.

Altres indrets del terme

Les Cases Roges (252 m d’altitud) és un nucli de població format al llarg de la carretera de Barcelona a València, a 1 km del cap de municipi, situat sobre el puig de la Torrota. Al SE d’aquest nucli passa la riera de Sant Marçal. S'hi descobriren restes de construccions ibèriques. Al segle XII surt esmentat com el Mas de Massaliga tot recordant un antic columbari romà (la Torrota de Massaliga) els carreus del qual es conserven en el parament d’una casa olerdolana.

Puigciuró és una antiga quadra del terme de Sant Cugat Sesgarrigues. El lloc és esmentat el 1160 en una venda de terres de Puig-roig i del terme de Ferran, per tant a l’extrem occidental del terme de Sant Cugat, tal vegada a redós del puig del Pi de Capellades (261 m). També s’esmenta en la cessió del castell de Ferran a Santes Creus per Geralda de Montclús, que el tenia per donació de Guerau de Cervelló, el seu primer marit, en data de l’any 1231. En el còdex de fra Bernat Mallol, segons transcripció i comentaris de Fort i Cogul, escrit al segle XV (1413-15), hi ha alguns esments de Puigciuró que situen millor la dita quadra. Es fa menció de camins que de Puigciuró anaven a Santa Maria dels Horts i a la quadra de les Quarterades, en direcció a Melió. També hi havia un viarany que anava de Puigciuró a Puig-roig.

Dins el terme hi ha diverses masies destacables: el Mas de la Torre del Gall, el Mas del Pont o Cal Grases. Diverses troballes neolítiques testimonien la presència humana al municipi des de temps immemorials.

La història

El lloc de Sant Cugat Sesgarrigues tenia interès en temps antic per les vies de comunicació que el travessaven. En l’esmentat còdex de Bernat Mallol es parla del camí que va vers Barcelona, del camí ral i també del camí del Maresme, que, procedent de la Granada, anava fins a les platges del Garraf, aleshores dites el Maresme de Penedès. La torre de Ventallols, possiblement la Torrota, devia ser una de les petites fortaleses o guardes per a la vigilància del trànsit per aquests camins. S'esmenta el 1018 com a possessió d’Hug de Cervelló i el 1054 com a donació de Mir Geribert a la seva filla Adelaida. Però el 1075 ja s’esmenta el lloc de Sant Cugat Sesgarrigues o Ventaiols dintre el terme d’Olèrdola o del Penedès. Més tard, d’una vinya que Guerau Alemany cedia el 1143 als seus germans, es deia que al N confrontava amb l’alou de Sant Cugat Sesgarrigues, al S amb l’alou de Ventallols i a llevant amb el camí de Malselliga. El 1394 Vilafranca del Penedès adquirí la jurisdicció de Sant Cugat i d’aleshores ençà fou definitivament incorporat a la corona.

Com la majoria dels pobles del Penedès, el poblament seguí el mateix ritme que l’extensió del conreu de la vinya, i fou molt afectat per la crisi de la fil·loxera i el plantejament del conflicte de les rabasses mortes. La gran majoria de rabassaires que hi havia a Sant Cugat, com en altres pobles de la contrada, provocà situacions de veritable angoixa. Entre altres fets luctuosos patits en el poble de Sant Cugat, caldria esmentar el saqueig practicat pels soldats francesos el 16 d’agost de 1810. Durant la guerra civil de 1936-39 canvià temporalment el nom pel de Sesgarrigues.

Col·laboració: 
TLlC

Llegir més...