Situació i presentació
Limita amb els termes de la Vall d’en Bas (W), les Preses i Santa Pau (al N), Sant Aniol de Finestres (NE), les Planes d’Hostoles (E i S) i amb el municipi osonenc de Rupit i Pruit (S). Comprèn la capçalera del Riu Brugent, on rep el nom de riera de Marbolenya, i les dues valls de Sant Iscle i de Vallac (també coneguda en el seu tram final com torrent del Bastons o, antigament, d’Aiguabella), afluents per l’esquerra del Riu Brugent. La vall és tancada al nord per les serres del Corb (933 m) i de Marbolenya, a l’extrem E de la qual hi ha el coll de Fontpobra amb els volcans de Fontpobra i de Can Tià, enllaç amb la serra de Finestres. L’any 2001 fou inclòs dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. A llevant del terme, la serra de Nespleda (704 m) i el puig del castell d’Hostoles separen les valls de Vallac i de Cogolls, aquesta última del terme de les Planes d’Hostoles, municipi que el 1872 va ser segregat del de Sant Feliu de Pallerols. A ponent, les serres de Murrià i de Santa Cecília i de la Boada i els cingles de la Salut separen les conques del Fluvià (W) del Riu Brugent (E).
El municipi, que el 1937 canvià el nom pel d’Hostoles, comprèn, a part el cap administratiu, que és el poble de Sant Feliu de Pallerols, els pobles de Sant Iscle de Colltort, damunt el qual hi ha les ruïnes del castell de Colltort, i de Sant Miquel de Pineda, a més dels veïnats de Bastons, la Fàbrega, la Torre i Pallerols, i el santuari de la Salut. El terme és travessat per la carretera C-63 d’Olot a Amer i fins a Lloret de Mar.
La població i l’economia
La població de Sant Feliu de Pallerols (feliuans, feliuencs o santfeliuencs) ha estat important dins el context de la Garrotxa. El fogatjament del 1553 assenyalava 100 focs, que representaven, aproximadament, uns 500 h. El 1718 la població era de 660 h i el 1787 s’assolia la xifra de 1.236 h. El màxim demogràfic, però, l’obtingué el 1860 amb 3.686 h. S’ha de tenir en compte, però, que en aquestes dades demogràfiques esmentades hi havia compresos el poble i el terme que el 1872 formarien el nou municipi de les Planes d’Hostoles. L’any 1860, del total esmentat d’habitants del terme, hi havia a la vila de Sant Feliu 223 famílies, 24 a Sant Miquel de Pineda i 38 a Sant Iscle de Colltort; la resta de poblament, a part el que corresponia a les Planes i els seus veïnats, era disseminat en masies. L’any 1900, ja sense comptar els del nou municipi de les Planes, hi havia a Sant Feliu de Pallerols 1.627 h. El 1930 n’hi havia 1.593, que el 1960 havien baixat a 1.446 h, el 1970 a 1.288 h, i la davallada continuà durant la dècada del 1970 i el 1980 fins a arribar als 1.058 h el 1989.
Vista aèria del nucli de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Aquest descens de població és atribuïble, en part, a la crisi del sector tèxtil, que ocupava una bona part de la població laboral del terme. En la dècada del 1990 s’aprecià una recuperació demogràfica, amb 1.087 h el 1991 i 1.137 h el 1998. El 2005 tenia 1.223 h.
Els recursos econòmics de Sant Feliu de Pallerols es basen en l’agricultura, en l’explotació dels recursos forestals, en la indústria i més modernament en les activitats turístiques. Els sectors més muntanyosos són coberts de boscos de faigs, alzines i roures i de pasturatges permanents, i al fons de la vall, molt fèrtil, es localitzen els conreus. L’agricultura produeix sobretot blat de moro, ordi, hortalisses i farratge. Les explotacions ramaderes es dediquen a la cria de bestiar boví i porcí, oví, aviram i conills.
Les indústries principals són les del sector alimentari i altres activitats derivades de l’agricultura i l’explotació del bosc. Hi ha mercat tots els dissabtes i al desembre se celebra la Fira de Santa Llúcia, de productes artesanals. D’altra banda, l’anomenat turisme rural ha rebut un notable impuls sobretot en la dècada del 1990, amb una variada oferta d’activitats a l’aire lliure i d’allotjament (hostals, residències cases de pagès, cases de colònies, càmping).
La vila de Sant Feliu de Pallerols
La vila de Sant Feliu de Pallerols (473 m i 1 .144 h el 2006), que obtingué aquest títol el 1848, és situada a banda i banda del Riu Brugent, al peu dels cingles i el santuari de la Salut. El nucli més gran i més ben urbanitzat ocupa la dreta del riu. L’església parroquial de Sant Feliu és obra del segle XVII. A la vila hi ha encara les esglésies de la Mare de Déu del Roser i Sant Sebastià.
Aspecte de la vila de Sant Feliu de Pallerols al costat del Riu Brugent (Garrotxa)
© C.I.C. - Moià
El lloc pertanyia al terme del castell d’Hostoles i posteriorment formà part de la batllia reial de la vall d’Hostoles, que també comprenia les altres parròquies del terme, Sant Iscle de Colltort i Sant Miquel de Pineda. El 1184 s’esmenten diversos masos del terme parroquial de Sant Feliu de Pallerols que van ser donats per Dolça, senyora del castell i del terme d’Hostoles, a la seva filla Ermessenda. Hi ha una sentència arbitral del 1187 sobre béns situats en aquesta parròquia, entre l’abat del monestir d’Amer i Miró, senyor del castell d’Hostoles. Al segle XIV el monestir d’Amer encara posseïa béns a la parròquia de Sant Feliu.
Quant a les festes cal destacar, en primer lloc, la festa major, per la Pasqua de Pentecosta, amb el ball dels cavallets, que segons la tradició neix arran de la lluita entre sarraïns i cristians al segle VIII, i consisteix en danses ballades per vuit cavallets: ball pla, matadegolla, contrapàs i sardana curta. Els gegants hi participen i la mulassa que encapçala el seguici obre pas, tot fent brogit. Una de les particularitats d’aquest personatge és l’elasticitat del coll. La festa petita s’escau l’1 d’agost, també amb el ball de cavallets. Se celebra també Sant Isidre, al maig. S’organitzen actes festius i culturals als mesos d’estiu i per la Fira de Santa Llúcia.
Altres indrets del terme
Sant Iscle de Colltort, Sant Miquel de Pineda i les masies
Vista del castell de Colltort (Sant Feliu de Pallerols)
© C.I.C. - Moià
A la capçalera de la riera de Sant Iscle es troba el poble de Sant Iscle de Colltort, al peu del castell de Colltort (845 m), situat a l’extrem oriental de la serra de Marbolenya, sota el qual, separant-lo de la serra de Fontpobra, hi ha el Coll Tort (825 m). El castell de Colltort és documentat el 1017. Havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro. La jurisdicció del castell i del terme passà a la senyoria d’Hostoles i, després, als Santapau. Al segle XVII formava part de la batllia reial d’Hostoles. L’església parroquial de Sant Iscle, documentada també el 1017, és un edifici romànic molt modificat. L’absis ha estat substituït per una ampliació del temple. L’església, d’origen romànic amb reformes continuades entre els segles XV i XVIII, ha estat restaurada.
El poble de Sant Miquel de Pineda (14 h el 2005) és situat a l’esquerra del Riu Brugent, vora la riera de Sant Iscle, aigua amunt del cap de municipi. És centrat per l’església de Sant Miquel, parròquia romànica d’una nau, amb capelles afegides posteriorment. L’absis és sobrealçat i eixalbat. El campanar és de torre, i a ponent hi ha la porta, d’època més moderna. La festa major del poble és a l’octubre. El lloc formava part del terme del castell d’Hostoles, i al segle XVII era de la batllia reial d’Hostoles.
Entre les masies més antigues del terme cal destacar la Sala, el Mas Prat, Cal Nespleda, la Torre (amb una capella de la Mercè) i el Mas Pallerols, que ha donat el nom al municipi, amb una capella dedicada a la Sagrada Família.
El santuari de la Salut i de Santa Cecília
Vista del santuari de la Salut (Sant Feliu de Pallerols)
© C.I.C. - Moià
El santuari de la Salut, o de Nostra Senyora de la Font de la Salut, geogràficament adscrit a la subcomarca osonenca de Collsacabra, és situat dalt la serra de la Salut, a la part meridional del terme, en un antic camí que des del coll de Pruit baixava a la vall d’Hostoles, voltat de magnífics boscos de fullatge caduc. Pel seu emplaçament gaudeix d’una àmplia panoràmica sobre la vall d’Hostoles. En aquest indret, prop d’una font i de la balma de Claperols, Joan Carboners, fill d’una masia propera, col·locà el 1642 una imatge de la Mare de Déu en una cavitat dins la balma. L’èxit del petit oratori animà Carboners a ampliar la capella, beneïda l’any següent, on residí com a ermità. La devoció augmentà, especialment a partir del segle XVIII, que hom feu una capella nova amb residència per a un sacerdot, que fou ampliada amb un cambril el 1952; la façana neoclàssica fou feta el 1862. L’any 1991 el bisbat de Girona va iniciar una reforma total de les instal·lacions i el 1993 s’hi inaugurà un hotel. És un santuari molt visitat per gent de tota la vall; s’hi fa una pujada al juny i un aplec a l’octubre.
A la capella de Santa Cecília, al N de Sant Feliu, prop de Sant Miquel de Pineda, i que ha donat nom a la serra, se celebra un aplec al novembre.