Té l’origen en l’antic municipi agregat al de Barcelona el 1897, estès entre la serra de Collserola (el Tibidabo, el cim de la serra, forma part de l’antic terme) i la Travessera de Gràcia (límit amb l’antic terme de Gràcia), al centre del pla de Barcelona, entre els termes de Sarrià i de les Corts de Sarrià (al S) i de Gràcia i d’Horta (al N). Els turons d’en Modolell, de Monterols (121 m alt.) i del Puget (181 m alt.), que formen part de la línia de serrats que travessa el pla de Barcelona paral·lela a la serra de Collserola, divideixen el territori en dues parts. Aquest formava part al s. XI del terme de Sarrià; en un indret proper a la força de Sarrià hom bastí aleshores l’església, dedicada a sant Gervasi i a sant Protasi, que ben aviat prengué el caràcter de parroquial, però que no s’independitzà de Sarrià fins el 1245. Formava part del territori de Barcelona. El 1408 fou construïda prop de l’església la residència reial de Bellesguard. Fou fins a mitjan s. XIX un poble d’escassa població, en gran part disseminada: només unes poques cases feien costat a l’església, on ja al s. XVII es venerava la Mare de Déu de la Bonanova. L’edifici fou incendiat per les forces borbòniques el 1706; refet el 1765, s’inicià ben aviat la construcció d’una capella per al culte marià. El 1847 fou beneïda una nova església, concebuda com a santuari, destruïda el 1936 i refeta a partir del 1939. Des del 1883 la Mare de Déu de la Bonanova esdevingué copatrona de la parròquia, i aquest nom desplaçà el tradicional de Sant Gervasi per a designar el nucli del poble primitiu i del sector més alt de la part urbanitzada de l’antic municipi. D’entre les cases del terme es destacaven l’antiga torre de Sant Salvador del Mont, posseïda pels jesuïtes des del 1553 (i coneguda, per això, amb el nom del Frare Negre), i can Gomis, propietat des del s. XVII dels dominicans (i coneguda com el Frare Blanc). A partir del 1850 el terme s’urbanitzà ràpidament i els barcelonins hi construïren nombroses torres d’esbarjo i estiueig; el 1860 restà unit a Barcelona pel tren de Sarrià; el 1884 fou construïda la casa del comú (enderrocada el 1968). El 1857 el terme municipal fou dividit en tres districtes: el de laBonanova (proper a l’església), el del Puget (més lligat a l’expansió urbana de Gràcia) i el de Lledó. Can Lledó era una antiga masia que donà nom a la part més baixa del terme, entre els turons d’en Modolell, de Monterols i el Puget, i la Travessera; comprenia el barri del turó d’en Modolell i, a la part més plana i separats pel carrer de Muntaner, els del Camp d’En Galvany i del Camp de les Figueres (o de Can Regàs). Moltes comunitats religioses dedicades a l’ensenyament i institucions benèfiques s’hi instal·laren a partir de la fi del s. XIX: mercedàries (1860), dames negres (1867), santjoanistes (1880), teresianes (1886, que feren construir el 1889 el seu convent a Antoni Gaudí), religioses de Jesús Maria (que convertiren el 1892 en col·legi l’antic Hotel Tibidabo i els jardins contigus a l’antiga torre de Can Castanyer) i els germans de les escoles cristianes (1890), entre molts d’altres. A l’antic santuari de Betlem (edifici del s. XVIII on es venerava la Mare de Déu de Betlem) s’instal·là el 1874 el manicomi de la Nova Betlem. L’obertura, l’any 1878, del carrer de Sant Felip (després de Saragossa), al Puget, del passeig de la Bonanova (1890), del carrer de Muntaner (1894), de l’avinguda del Tibidabo (1901) i del carrer de Balmes (1929) configuraren el nou barri de Barcelona, la qual configuració es completà amb la cobertura de la via Augusta i l’obertura del primer cinturó de ronda els anys centrals del segle. Al costat de les petites residències secundàries i de les grans torres dels barcelonins anaren sorgint nuclis d’habitatges menestrals; des del segon terç del s. XX, tanmateix, totes aquestes edificacions han anat essent substituïdes per cases de veïns per a residència de l’alta i la mitjana burgesia, i el barri ha experimentat profundes transformacions urbanístiques, de les quals l’obertura de la Ronda de Dalt (1992), al límit de muntanya, és potser la més significativa quant a les comunicacions. Pel que fa als equipaments culturals, destaquen el Museu de la Ciència de Barcelona (1980) i la seu central de la Universitat Oberta de Catalunya (1995), que aprofita una de les antigues grans torres. Des del 1984, el barri forma part del districte de Sarrià-Sant Gervasi.