Sant Hilari de Lleida

Antic monestir de monges cistercenques, de filiació de Vallbona de les Monges, fundat el 1204 a l’església de Sant Hilari de la ciutat de Lleida (Segrià), erigida el 1152 sobre una antiga mesquita, extramurs de la ciutat, prop de l’antic camí de Montsó, on ara hi ha l’hospital provincial.

El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona; el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell. Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní. El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació. Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar. El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida. Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542. El 1594 s’hi fusionaren les monges de Vallsanta (Guimerà) i el 1604 les del Pedregal (el Talladell). Tenia col·legi per a filles de ciutadans i prohoms nobles de Lleida. El 1640 es traslladaren a la ciutat, primer al Col·legi de Sant Bernat i, el 1644, al Col·legi Universitari de la Concepció o Col·legi Nou, que ampliaren el 1689 amb l’adquisició del veí hospitalet dels Capellans, on el 1701 edificaren una església nova i una escola per a donzelles nobles. Hi residiren fins el 1718, que la comunitat es traslladà al santuari del Patrocini, de Tamarit de Llitera.