Situació i presentació
És el municipi més petit de la comarca i un dels més petits de Catalunya, al bell mig de la Plana, completament envoltat per les terres de les Masies de Voltregà. Tot el seu àmbit municipal és pràcticament ple d’habitatges i edificacions, que tenen continuïtat urbanística, fins i tot, dintre del municipi de les Masies de Voltregà.
El tipus de relleu del municipi és el característic de la Plana, encara que es troba prop de les serralades orientals del Lluçanès. És un petit territori que envolta el turonet on s’aixeca l’església, en la qual s’originà el nucli primitiu del poble, protegit a ponent per la serra de la Creu del Morral i obert vers totes les direccions restants. Hidrogràficament pertany a la conca del Ter, tot i que aquest travessa la Plana a 1 km del límit E de Sant Hipòlit de Voltregà, en direcció N-S. Biogeogràficament, al terme hi hauria un predomini de la vegetació eurosiberiana caracteritzada pel bosc de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis fagetosum), sovint producte de la freqüent inversió tèrmica que pateix.
El municipi, que el 1937 canvià el seu nom pel de Voltregà, a més de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà, que integra el barri del Pilar i els antics veïnats de Ciutadella i Sant Salvador, comprèn la urbanització Abat Oliba. Travessa el municipi la carretera de la Gleva a Sant Boi de Lluçanès i altres dues carreteres l’enllacen amb la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll.
La població i l’economia
Després de la crisi de despoblament dels segles XIV i XV, la sagrera de Sant Hipòlit fou de les primeres a recuperar-se. Tenia 35 famílies l’any 1553, que augmentaren a 220 el 1686 i a 350 el 1785. Aquest creixement fou causat sobretot per la indústria dels paraires, fomentada per la forta immigració de francesos i gent de la pagesia, agrupada en la confraria o gremi de Sant Llorenç. Aquest va construir una casa, el 1627, transformada al segle XIX en casa de la vila o casa del comú. L’eufòria demogràfica i menestral del segle XVIII fou la causa de la construcció, entre els anys 1769 i 1780, de la gran església parroquial de Sant Hipòlit de Voltregà. Per la mateixa època fou construït també un hospital, ampliat al segle XIX amb un col·legi, regentat per germanes dominiques. La primera meitat del segle XIX significà un recés del procés iniciat al llarg del XVIII, tot i que entre el 1857 i el 1910 hi hagué un increment absolut de 848 persones, és a dir, que en poc més de mig segle la població gairebé s’havia duplicat. Des del 1920 fins al 1975 la població augmentà en 1.527 persones, a un ritme de l’1,1% anual. Al llarg de la dècada del 1980 la població va decréixer a conseqüència de la manca d’espai per a fer créixer el nucli. En deu anys el municipi havia perdut 238 persones, i el 1991 el nombre d’habitants era de 2.981. Amb el canvi de segle la població augmentà, així, el 2001 hi havia 3.047 h i el 2005 s’arribà a 3.222 h. Aquesta manca d’espai és la que fa que el municipi de Sant Hipòlit de Voltregà sigui un dels més densament poblats.
Pel que fa a l’economia, les funcions productives de la vila se centren sobretot en el sector industrial. L’agricultura no té gaire importància, bàsicament per la petita extensió del terme. Sí que hi ha, però, certa producció ramadera, principalment dedicada a la cria de bestiar porcí. La indústria és representada per les empreses del ram del tèxtil, que es mou dins els paràmetres de la industrialització tradicional d’origen forà, i el metal·lúrgic, que neix d’un dinamisme intern que es manté i que es diversifica en la producció de components electrònics i de maquinària agrícola. L’origen d’una bona part d’aquesta especialització ha estat conseqüència de la forta activitat agrària de l’entorn, que ha donat lloc, posteriorment, a una diversificació cap a d’altres subsectors del metall.
El dijous és el dia que el poble de Sant Hipòlit celebra el mercat setmanal.
La vila de Sant Hipòlit de Voltregà
Carrer de Sant Hipòlit de Voltregà
© CIC-Moià
La vila de Sant Hipòlit de Voltregà (536 m), que ocupa pràcticament tot el seu actual municipi, és formada per una sèrie de carrerons, desiguals i amb forts pendents, que conflueixen en les placetes situades prop de l’església, o nucli de la seva primitiva sagrera. Una primera expansió es va fer al llarg dels camins rals que menen a les poblacions veïnes, i s’ha urbanitzat, amb carrers regulars, tot l’espai situat entre el nucli antic i la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll.
En els documents de mitjan segle XI apareixen ja referències a la parròquia de Sant Hipòlit, fet que demostra el naixement de la nova parròquia. És d’estil romànic en forma de creu, amb tres absis i amb tres altars dedicats a sant Hipòlit, sant Joan i sant Llorenç. Més tard s’erigí un altre altar a Santa Maria, que ha donat lloc a moltes confusions amb Santa Maria de la Gleva. Entre els retaules nous hi ha retaules majors, com els realitzats el 1642 i el 1667. Aquest últim, obra del millor escultor del seu temps, Farriol i Sunyer, subsistí fins el 1936. El campanar i la capella fonda són posteriors.
Sant Hipòlit es destaca en els aspectes culturals, ja que disposa d’un nombre important d’entitats cíviques, socials i de lleure. Cal destacar l’equip d’hoquei sobre patins del Club Patí Voltregà que juga en la Divisió d’Honor. L’any 2008 fou inaugurat un nou emplaçament per a la Biblioteca Marquès de Remisa.
El calendari de festes populars és força ampli i intenta de mantenir totes aquelles celebracions que tenen una gran tradició. Entre aquestes, cal remarcar el dia 13 d’agost, que és quan se celebra la diada del patró, antiga festa major que ara es fa el primer diumenge de setembre. El barri del Pilar celebra el segon diumenge del mes d’octubre la festa en honor a la seva patrona, la Mare de Déu del Pilar.
La història
L’església de Sant Hipòlit és la que donà origen a la població. Les seves primeres notícies històriques són dels anys 965 i 982, quan hom parla de la vila, en el sentit de la gran propietat rural, i de la domus o església de Sant Hipòlit, dins la demarcació del castell de Voltregà. Aquest, situat dins el municipi de les Masies, és citat per la documentació ja des de l’any 902. Prop de l’església de Sant Hipòlit hom construí un petit nucli de poblament o sagrera, citat sovint en la documentació dels segles XIII i XIV.
També és coneguda en la història feudal de la comarca una família militar cognomenada de Sant Hipòlit, els membres de la qual tenien la seva residència prop de l’església i eren castlans o guardians del castell de Voltregà.
Sembla que després de la crisi demogràfica de la Pesta Negra la vila fou un dels nuclis que es recuperà més fàcilment, potser a causa del creixement de la indústria de la parairia. Un nou contratemps fou l’incendi que sofrí la població a mans de les tropes de Felip V durant la guerra de Successió (gener-febrer del 1714), tot i que es refeu aviat.
La vila de Sant Hipòlit de Voltregà fou durant segles la capital d’una gran demarcació senyorial que comprengué els actuals municipis de Sant Hipòlit, les Masies de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà i, durant alguns segles, Sant Martí de Sobremunt, demarcació que s’enfila vers el Lluçanès. La seva importància com a capital fou tan gran que, durant els segles darrers, tot el terme s’anomenà de Sant Hipòlit o de Sant Hipòlit de Voltregà, i de fet el municipi de les Masies de Voltregà es digué durant tot el segle XIX les Masies de Sant Hipòlit de Voltregà. Aquesta capitalitat, però, va ser discutida i retallada des de la fi del segle XVIII. Primerament, fou la parròquia de Santa Cecília que se’n separà el 1782, més tard, el 1797, se’n separà la de Vinyoles d’Orís, i a partir del 1796 començà a funcionar, durant cinc anys, a tall de prova, el municipi de les Masies de Voltregà, que ratificà la seva separació el 1801.
Una de les pressions més fortes a favor de la fusió entre la vila i les Masies es feu entre l’any 1863 i el 1865, però guanyà l’esperit independentista de la gent de les Masies.