Situació i presentació
El Ter fa de límit septentrional al municipi, també conegut com Mollet de Ter per tal de distingir-lo de Mollet d’Empordà i Mollet del Vallès. Al N confronta amb els termes de Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls, a l’E amb Flaçà, al S amb Sant Martí Vell i a l’W amb Bordils. És un terme pla, que només presenta algun relleu en el sector ponentí, sense passar dels 75 m. Travessa el petit municipi la carretera comarcal C-66 de Girona a Palafrugell per la Bisbal, que passa pel mig de la població i, més o menys paral·lela, hi passa també la via del ferrocarril de Barcelona a Portbou, que no té estació ni baixador dintre del terme. Fins el 1956 tingué un baixador en el ferrocarril de Girona a Flaçà i Palamós, el primer tram del qual s’inaugurà el 1887. El lloc és conegut des del 844. La parròquia i una bona part del terme de Mollet eren de propietat de la mitra de Girona. El 1086 el bisbe de Girona Berenguer Guifre havia infeudat els seus delmes a Berenguer Gaufred de Cervià. La jurisdicció del lloc era reial des del segle XVI en endavant. El 1937 el municipi adoptà el nom de Mollet de Ter.
La població i l’economia
Gairebé tota la població (molletencs) es troba concentrada en el poble, que és situat vers el sector oriental del terme, a poca distància del barri de la Bolla de Flaçà, on hi ha l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou. El cens del 1380 li assignava 29 focs, dels quals 13 eren propietat de l’Església, 12 d’aloers, 3 de ciutadans i un de cavaller. El s. XVI el cens havia baixat considerablement, ja que el 1553 tenia només 11 famílies, i el 1718 es mantenia encara amb 91 h. Conegué un fort augment al llarg del segle XIX i havia assolit la xifra de 375 h el 1860. Aquesta xifra, amb poques variants, es conservà i augmentà a l’inici del segle XX, fins als 397 h el 1960; després inicià una petita davallada, amb 358 h el 1970, 315 el 1981 i 312 el 1991, per augmentar de nou i situar-se en els 406 h el 2001 i 475 el 2005.
Pel fet de ser tan pla i de tenir terres de bona qualitat, gairebé tot el terme és dedicat a l’agricultura, excepte el sector proper al Ter, al lloc dit les Rameres, on hi ha plantacions d’arbres de ribera i algun petit sector de bosc a l’extrem sud-oriental. La séquia d’en Vinyals fa que tingui terres de regadiu, però predomina el secà. Els conreus principals són els cereals i el farratge. L’agricultura és complementada per la cria de bestiar boví i de conills. En el sector industrial cal remarcar el ram de l’alimentació i el del metall.
El poble de Sant Joan de Mollet
El poble de Sant Joan de Mollet (54 m altitud) es troba aturonat i és format per un conjunt de cases d’estructura rural de planta i pis. Se’n destaca la mola de l’església parroquial de Sant Joan, de mitjan segle XIX. És un edifici neoclàssic de tres naus, separades per grans columnes, que forma un creuer amb cúpula. Una làpida de marbre posada sobre la porta dona la data de l’obra (1847-1866) i el nom dels qui van contribuir a fer-la. Dins l’església es troba la tomba dels Masó (1584), una de les famílies més destacades de la població. El poble celebra la festa petita pel mes de juny, i per l’agost s’escau la festa major de la Degollació de Sant Joan.