El terme és drenat, encara, per la riera de Vivers. L’esmentat sector septentrional és boscat. La superfície agrícola és de 797 ha, dedicades al conreu d’arbres fruiters (127 ha, 68 de cirerers, 52 de presseguers i 6 d’albercoquers), hortalisses (9 ha, enciams) i vinya (413 ha, de les quals 296 produeixen vi amb denominació d’origen controlat). La ramaderia és important: hi ha 1 137 caps de bestiar oví i 19 de cabrum. L’activitat industrial se centra en la fabricació d’embalatges i de teules. El poble (892 h agl [1982]; 100 m alt) és situat a l’esquerra del Tec, vora la confluència amb la riera de Vivers, al voltant de l’església parroquial, del s XIII, de tres naus i un campanar quadrat. Hi ha restes de l’antic castell de Sant Joan de Pladecorts, construït el 1189 per l’abat d’Arles, dependent del vescomte de Castellbò. El 1400 Berenguer de Perapertusa d’Hortafà el vengué a Ramon de Llupià, senyor de Bages, i el 1460 fou venut per Berenguer d’Oms a Joan de Pagès, els descendents del qual s’intitularen barons de Sant Joan de Pladecorts fins la Revolució Francesa. El terme inclou, a més, el veïnat de Vilargell i el despoblat d'Olius.