OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Sant Joan de Vilatorrada

Nom adoptat el 1937 per al municipi deVilatorrada de Cardener, SinònimVilatorrada
Municipi
Bages

Sumari de l’article

Nom adoptat el 1937 per al municipi deVilatorrada de Cardener, SinònimVilatorrada
Sant Joan de Vilatorrada
© Fototeca.cat
Municipi del Bages, conegut fins el 1962 amb el nom del seu antic centre, Sant Martí de Torroella .
Població: 
10.779 h
[2009]
Extensió: 
16 km2

Situació i presentació

El municipi de Sant Joan de Vilatorrada s’estén en terreny pla a banda i banda del Cardener, al mig del Pla de Bages, i limitat pels primers contraforts del sistema muntanyós de ponent de la comarca (turó de Collbaix, 544 m; el Montconill, 479 m; Jaumandreu, 439 m). La riera de Jaumandreu, o del Clot de les Garses, afluent per la dreta del Cardener, i la de Vallverd, o de les Feixes, que hi desguassa per l’esquerra, constitueixen el límit superior del municipi. Altres corrents d’aigua són el torrent de Joncadella (dit també d’Olius) a mà esquerra del riu i la riera de Fonollosa (de Fals o de la Vall).

Les terres de Sant Joan de Vilatorrada limiten al N amb Callús, a l’E amb Santpedor i Sant Fruitós de Bages, al SE i el S amb Manresa i a l’W amb Fonollosa i Sant Mateu de Bages. L’any 1963, el municipi prengué oficialment el nom de Sant Joan de Torroella. Abans d’aquesta data es deia Sant Martí de Torroella.

El topònim Vilatorrada declara un probable origen romà (una vil·la agrícola, protegida per torres); Torroella al·ludeix a una petita torre o guàrdia medieval. No són aquests els únics noms que ha rebut el municipi, ja que el 1937 es digué oficialment Vilatorrada de Cardener.

El terme comprèn, a més del poble de Sant Joan de Vilatorrada, cap administratiu, el poble de Sant Martí de Torroella, la caseria de Joncadella i un nombre destacat de masies, entre les quals cal esmentar les de Can Pla i Can Canals Nou, les de Besora, Mollet i les Torres de Bages. Travessa el municipi la carretera comarcal C-55 de Manresa a Solsona. A l’altura del poble de Sant Joan de Vilatorrada hi ha un trencall per l’esquerra des d’on surt una carretera local que porta a Fonollosa. Més amunt del poble, seguint la carretera comarcal en direcció a Solsona, hi ha un segon trencall a la dreta, des d’on surt una carretera que porta a Joncadella.

La població i l'economia

La població ( santjoanencs ) es mantingué al llarg de tota la segona meitat del segle XIX, i els darrers anys del segle començà a consolidar-se un procés de creixement. Entre el 1900 i el 1920 la població del municipi es duplicà. La instal·lació de noves indústries al llarg de la segona meitat del segle XX impulsà una altra vegada el procés de creixement amb una forta immigració. Entre el 1960 i el 1970 la població es tornà a duplicar i arribà a sobrepassar els 5 000 h. Des d’aquesta data la població ha continuat creixent, però des del 1981 el ritme ha estat molt menys espectacular: 7 620 h el 1986, 7 974 h el 1991, 5 242 h el 1996 i 10 064 h el 2005. Sant Joan de Vilatorrada, que té el centre urbà només a 3 km de la plaça de Sant Domingo, de Manresa, ha esdevingut un raval d’aquesta ciutat, lloc de treball d’alguns manresans o poble dormitori de molts santjoanencs ocupats durant el dia en els sectors secundari i terciari de Manresa, i també de famílies que han escollit Sant Joan com a segona residència.

Les terres llaurades ocupen més de la meitat de la superfície del municipi, i els principals conreus són de secà, on predominen el blat, el blat de moro i els tubercles. Hi ha una petita àrea d’horta a les terrasses baixes del Cardener. Cal esmentar la Cooperativa Agrícola Ramadera de Sant Isidre, la qual es fundà el 1923. Tancada el 1939, es tornà a obrir el 1969 amb el nom d’Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. L’activitat ramadera és força diversificada, encara que predomina el bestiar porcí.

Es pot dir que el procés d’industrialització a Sant Joan de Vilatorrada començà l’any 1845, quan Francesc Gallifa, Isidre Argemí, Llorenç Balari i Maurici Torres compraren uns terrenys al marge dret del Cardener per instal·lar-hi una fàbrica, que es posà en marxa el 1855. L’any 1853 s’iniciaren les obres de construcció de la fàbrica Burés, que rebé el nom de la fàbrica del Mig, i alhora es començà l’edificació de la fàbrica, també de filats i teixits de cotó, d>Oleguer Borràs. En les mateixes dates, aquests empresaris projectaren la construcció d’un canal i una resclosa. El conjunt fabril, tradicionalment situat al llarg del riu, s’ha desplaçat cap a terrenys propers a les carreteres, on s’han instal·lat les noves indústries, aprofitant els tres polígons industrials del municipi.

El sector que ocupa més població activa és l’industrial i de la construcció amb el 54,6% del total, seguit pel de serveis amb el 44,6%, i el primari amb un escàs 0,7%. Hom hi celebra mercat setmanalment.

El poble de Sant Joan de Vilatorrada

El poble de Sant Joan de Vilatorrada (277 m; 9 840 h el 2001) té el seu origen en la probable vil·la torrada , o torrejada (guarnida de torres), de la qual seria testimoni arqueològic una petita ara romana dedicada a la deessa Diana, descoberta l’any 1949 en el recinte del temple parroquial vell i traslladada al Museu Comarcal de Manresa. L’església de Sant Joan és esmentada l’any 1020 en l’acta de redotació de Santa Maria de Manresa, dins la rodalia de la qual era inclosa des de la consagració d’aquell antic temple, celebrada pels volts del 937. És un edifici sense culte, format per dues naus paral·leles de planta rectangular i cobertes amb volta apuntada; una d’aquestes és datable al segle XII i l’altra és un afegit més modern, al costat de migdia de l’antiga, amb la qual es comunica per un gran arc obert a la paret mitgera. La sagrera de l’església de Sant Joan, reduïda al casal i les construccions annexes del Mas Suanya, constituí el nucli principal de població fins al segle XIX. El temple era parròquia filial de la Seu manresana; el paborde d’aquesta nomenava els rectors, que curaven també de la capella sufragània de Sant Andreu (o Sant Andreuet) de Palou, coneguda des del 1114 i dita també de Sant Daniel. Les ruïnes d’aquesta esglesiola es troben al puig de Sant Daniel, petit turó situat al N del poble, tocant a l’aiguabarreig de la riera de Fals amb el Cardener, dins Can Canals Vell. El 1762, la parròquia de Sant Joan va ser unida a la de Salelles i segregada per la reforma parroquial del 1877.La construcció de les tres fàbriques de filats i teixits de cotó a la dreta del riu fou la causa, a la segona meitat del segle XIX, de la formació dels nous barris, situats en terreny pla i damunt del doble eix perpendicular del carrer Major i el del Mig, a part els ravals Vell i dels Jueus, a migdia i al N, respectivament, del nucli urbà. Per aquest motiu, l’any 1897 es van iniciar els treballs per a la construcció de la nova església parroquial, al bell mig del poble, sota projecte i direcció de l’arquitecte Suaña.

Santuari de Joncadella
© C.I.C. - Moià
El temple, d’estil romànic d’imitació, fou consagrat pel bisbe Torras i Bages el 10 d’octubre de 1908. Retaules, imatges i altars de l’església vella van ser traslladats al nou centre de culte; cal remarcar dues magnífiques taules gòtiques, obra documentada del pintor Joan Gascó (1523), malauradament destruïdes el 1936. La restauració de la façana i el nou campanar de cadireta són obres efectuades a la postguerra per l’arquitecte Pericas. En 1998 es va inaugurar una nova església, obra de J.M. Esquius, en substitució de l’anterior esfondrada parcialment a principi de la dècada.Sant Joan de Vilatorrada és un poble amb una clara vida cultural i associativa. Cal destacar com a principals entitats la cooperativa la Planassa (1976), i la Societat Coral i Recreativa la Verbena (1918). Hom disposa d’instal·lacions esportives.

La festa major de Sant Joan de Vilatorrada s’escau el 24 —festivitat del patró del poble—. Durant el primer cap de setmana d’abril es fa la festa de la Primavera, i al maig, en data variable, se celebra l’aplec de la sardana. Els dos últims caps de setmana d’octubre se celebra la Fira-festa de Tardor.

Altres indrets del terme

Entre els altres indrets del terme cal fer esment del poble de Sant Martí de Torroella i Joncadella i el raval Vell i l’església de Sant Daniel de Palou

Col·laboració: 
JoMG

Llegir més...