Les aigües són drenades directament cap a la mar pel barranc de la Barbeguera o de la Figuereta, al N, el riu Cérvol, al centre, i el barranc de Surrac, al S. El 20% del territori és de muntanya improductiva. La resta correspon a conreus de secà, amb predomini tradicional de l’olivera, acompanyada de garrofers, ametllers i vinyes.
La vila (678 h agl [2006], santjordiencs; 175 m alt.) és situada sobre un petit turó, a la part SW, la més accidentada del terme, sobre la carretera de Vinaròs a Morella. La població té l’origen en uns masos d’origen islàmic —més tard anomenats el Mas d’Estellers o d’Esteller o dels Estellers— que foren concedits ja abans de la conquesta, el 1201, als cavallers Joan d’Almenara i Martí Vidal, de l’orde de Sant Jordi d’Alfama. El títol de vila i el nom actual foren concedits per Felip V de Castella el 1647.