OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Sant Josep de sa Talaia

Municipi
Eivissa i Formentera
Sant Josep de sa Talaia
© Fototeca.cat
Municipi d’Eivissa, a la part occidental de l’illa.
Població: 
22.171 h
[2009]
Extensió: 
159 km2

Comprèn les parròquies de Sant Josep de sa Talaia, Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de ses Salines (o Sant Francesc de Paula) i la Mare de Déu del Carme (o des Cubells). La costa s’inicia, al N, al fons de la badia de Sant Antoni o de Portmany i arriba fins al S de la vila d’Eivissa. Els principals accidents són dins la badia de Portmany, les cales del port des Torrent de Bon i de Bassa a la costa occidental, les cales Corral, Tarida i Vedella; a continuació ve el sector espadat del SW de l’illa Llentrisca (413 m alt., al puig) i Jueu, amb algunes entrades com les cales Llentrisca i d’Hort i els illots des Vedrà (382 m alt.) i des Vedranell en front, i continuat vers l’E, ja a la costa sud, per es Cubells, i les platges de Comte; la cala des Jondal, sa Caleta, la platja des Codolar, on acaben els estanys i el pla de ses Salines i es cap del Falcó. Entre la punta de sa Roma, la més meridional de l’illa, i la de ses Portes s’obre sa Canal, on és carregada la sal; el pla acaba a la mar en una costa baixa on s’estenen la llarga platja de ses Salines o Llebeig i la des Cavallet a llevant de la punta de ses Portes, la qual assenyala el començament des Freus, que separen Eivissa de Formentera; passat el sector rocós des Corbmarí segueix la platja de sa Salrossa continuada per la d’en Bossa que comparteix Sant Josep amb el municipi d’Eivissa. El cim culminant de l’illa, prop del poble, és sa Talaiassa (o Talaia de Sant Josep, 475 m alt.). L’agricultura s’ha reduït considerablement com a conseqüència de l’expansió del turisme. El 1982 la superfície útil era de 9.860 ha (el 62% del terme) de les quals hom cultivava 3.076 ha (el 31,2% de la terra útil). Predominen els fruiters (2.939 ha) i els cereals (203 ha). El regadiu és important a la plana de Sant Jordi, on hom pot veure un paisatge de molins per a elevar l’aigua i petits safareigs. La salinització d’aquesta aigua representa un problema per a l’agricultura. La ramaderia comprèn 51 caps de bestiar boví, 141 d’oví, 72 de cabrum, 143 de porquí i 167 d’aviram. El 96,2% de la terra és explotada directament pels seus propietaris. L’explotació de ses Salines d’Eivissa ha estat i és molt important; els púnics n’obtenien sal i garum; l’Eivissa musulmana forní sal al N d’Àfrica, i fou la sal la principal riquesa de la universitat cristiana; després de la guerra de Successió passaren a la corona, que les vengué al segle XIX a particulars; pertanyen actualment a la Salinera Espanyola i la producció anual oscil·la entre 30 i 50 tones. Tant l’extracció com el transport són completament mecanitzats, i per sa Canal el producte és embarcat vers l’Atlàntic, destinat tant a ports hispànics com estrangers. Actualment les activitats secundàries i terciàries són les més importants: el modern aeroport a la zona des Codolar, una fàbrica de llet i, sobretot, el turisme, que es localitza a les nombroses cales (el 1987 hi havia 12 establiments hotelers, amb 3.502 places). Actualment el poblament dispers és encara el 77,4% del total. La població creix a Sant Agustí per raons turístiques i a Sant Jordi per la proximitat d’Eivissa; perden població es Cubells i, sobretot, Sant Francesc (per la construcció de l’aeroport). El poblament rural és antic al pla de Sant Jordi i de ses Salines (on han estat excavades petites necròpolis púniques). Després de la conquesta catalana hom construí l’església de Sant Jordi (l’actual és del segle XVI); també al segle XVI foren bastides les torres de defensa de sa Sal Rossa i de ses Portes. El poble (2206 h [1981], josepins; 209 m alt.) és dominat al SW per sa Talaiassa. Es formà a partir del segle XVIII, quan aquest sector central ja s’havia poblat, al voltant de l’església de Sant Josep (parròquia des del 1785), construïda la primera meitat del segle a la venda de Cas Serres (pròxima a la de sa Talaia), al coll de cala Vedella, al camí d’Eivissa a Sant Antoni i a les cales de la costa occidental. El nucli agrupat és modern i encara incipient. La colonització des Cubells (on fou creada la darrera parròquia rural de l’illa a mitjan segle XX) es realitzà al final del segle XIX i al començament del XX.

Col·laboració: 
RVC / BBP

Llegir més...