OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

serra de Sant Llorenç del Munt

Massís
Vallès Occidental
La Mola, el cim de la serra de Sant Llorenç del Munt, coronada per l’antic monestir
© Arxiu Fototeca.cat
Massís de la Serralada Prelitoral Catalana, al Vallès Occidental, al límit amb el Bages.

Consta de dos relleus separats per la riera de les Arenes: l’estricte de Sant Llorenç i la serra de l’Obac. Sant Llorenç, de morfologia montserratina, culmina en una carena llarga d’uns 5-5,5 km, i orientada NNW-SSE, al Montcau (1 057 m alt.) i a la Mola (1 104 m alt.). Aquesta carena, que es manté de 900 a 1 000 m alt., separa el terme de Mura (Bages) del vallesà de Sant Llorenç Savall. El sector de migjorn (la Mola) pertany a Matadepera fins al límit amb Castellar del Vallès i separa la conca del Besòs (Ripoll) i la del Llobregat (riera de les Arenes). La serra de l’Obac és vertebrada per una carena de la mateixa longitud i orientació que la de Sant Llorenç, a 3-3,5 km i a l’W i un xic més a migjorn, del municipi de Mura (on, a la Bassa Nova assoleix 942 m alt.), al vèrtex entre Mura, Vacarisses i Matadepera, al SE del Pou de Glaç (944 m alt.), on culmina la serra de l’Obac. L’enllaç entre ambdues alineacions paral·leles es realitza pel coll d’Estenalles (870 m alt.), on neix la riera de les Arenes, i la serra de la Mata (916 metres). Geomòrficament aquests relleus descansen damunt el sòcol paleozoic (llicorelles) de la Serralada Prelitoral, visible a Matadepera i a les Pedritxes (786 m alt.). La base de la muntanya és constituïda per materials miocènics de la Depressió Central, adossats a la Serralada i parcialment encavalcats pels gresos conglomerats eocènics i oligocènics de la mateixa depressió, que formen els monòlits (el Cavall Bernat, la Castellassa, etc) que li confereixen l’aspecte montserratí. La vegetació (pi blanc, pinassa, pi roig, alzina, entre els arbres) completa la bellesa de la muntanya, de gran atractiu per als excursionistes i fins i tot per a alpinistes i espeleòlegs, i força respectada per les urbanitzacions, que han sorgit especialment remuntant la carretera de Matadepera a Talamanca. El 1972 fou aprovat el parc natural de Sant Llorenç del Munt-serra de l’Obac , que afecta 2655 ha, bàsicament als termes de Sant Llorenç Savall, Mura i Matadepera.

Col·laboració: 
JRe

Llegir més...