Fou des de l’origen un centre d’espiritualitat per a la vall de Lord. Consta des del 910 regit per l’abat Bo, que fou succeït per Ciendiscle (920-948). A l’origen devia seguir una regla canonical o de tipus visigòtic. Entre els anys 971 i 997 fou objecte de diverses donacions comtals, entre les quals la cel·la monàstica de Sant Pere de Ventolrà (971). El 1019, mort l’abat Llobató, el bisbe Ermengol, amb la comtessa Ermessenda i el comte Berenguer Ramon I, l’uniren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla benedictina. Des d’aleshores fou un priorat de Tavèrnoles, amb relativa vitalitat econòmica per la seva situació estratègica en el camí de la Seu d’Urgell a Cardona. El 1078 el legat papal Amat d’Auloron, d’acord amb el comte i el bisbe Bernat, intentà una reforma de Sant Andreu de Tresponts (monestir de Tresponts), al qual uní els béns i la comunitat de Sant Llorenç; però l’any següent (1079) es modificava la disposició amb la unió de Tresponts a Ripoll, juntament amb Sant Llorenç, del qual hom separà una part dels béns per donar-los a Elins. Tavèrnoles protestà de totes aquestes disposicions i reeixí a conservar el priorat de Morunys, al qual donà nova vida. Durant els s. XII i XIII el priorat tenia un prior i tres o quatre comunitaris, un parell d’ells preveres. El 1297, per un pacte entre el vescomte de Cardona i el monestir, s’edificà i fortificà la vila de Sant Llorenç, amb condomini amb el monestir, que esdevenia la seva parroquial. El monestir es beneficià molt de la prosperitat de la vila. El 1592 el papa Climent VIII el secularitzà i uní les seves rendes, amb les de Sant Serni de Tavèrnoles, al seminari tridentí de la Seu d’Urgell, disposant que els seus quatre comunitaris passessin a Gerri. L’any següent, en crear-se el bisbat de Solsona, els seus béns passaren a la nova diòcesi i el bisbe restà amb el títol de prior perpetu de Sant Llorenç; a l’antiga església parroquial fou creada una col·legiata. Conserva l’església del s. XI, de tres naus, cobertes posteriorment amb voltes, tot molt modificat i emblanquinat. Té restes de pintures murals del s. XIII. Té també un claustre tardà i restes de les dependències monàstiques. Fou declarada monument historicoartístic el 1976. Conserva els retaules de l' Esperit Sant , de Pere Serra, i de Sant Miquel i Sant Joan Baptista , de Bernat Despuig i Jaume Cirera, el campanar de torre del mestre francès Robert (1567-75), les restes de l’altar major barroc, de Joan Francesc Moretó (1713), i la capella de la Mare de Déu dels Colls, de Josep Pujol (1773-84).
Claustre de l’antic monestir de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat