L’illa de l’Aire, de 1.400 m de longitud i dotada d’un far, és l’illot més important, situat al vèrtex marítim del terme. El paisatge rural resta configurat per formacions boscanes d’alzines, ullastres i sotabosc (121 ha). El 1982 la superfície útil era de 2.532 ha (el 75,8% del terme) de les quals es cultivaven 1.566 ha (el 61,8% de la terra útil) amb predomini dels cultius herbacis (1.452 ha), generalment farratge. La ramaderia comprèn 346 caps de bestiar boví. La terra és explotada en 48,7% pels seus propietaris, en 12,5% ho és en règim d’arrendament i en 38,8% en el de parceria. La zona urbana presenta petites indústries de materials de la construcció, bijuteria, joguines, miniatures navals i mobles, però un fort contingent de la població activa treballa a Maó. Al N de la població hi ha l' aeroport de Sant Lluís , que fins el 1969 era l’únic de Menorca i actualment és per a l’aviació turística i esportiva.
La vila ( santlluïsencs
o santlluïsers
; 48 m alt.) és situada al centre de la plana, al S de Maó; fou fundada pels francesos en llur breu dominació (1756-63), a la garriga de Binifadet, amb la construcció de l’església, acabada totalment el 1783. Vora el temple s’edificaren les cases, agrupades en carrers amples i rectilinis, sota el projecte francès; és l’única població menorquina que conserva el pla originari. L’església, erigida en vicaria de Santa Maria de Maó, fou elevada a parròquia el 1814 i delimitada jurisdiccionalment el 1825. Administrativament Sant Lluís pertanyia al municipi de Maó, i el 1846 fou constituït ajuntament propi. Posteriorment tornà a ésser agregat a Maó, i de forma definitiva declarat municipi el 1904.
Carrer de Binibeca (Sant Lluís)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Els nuclis de població forana es concentren als llogarets de Torret i s'Ullastrar , les caseries de Biniali , Biniancolla (amb l’estació radiotelefònica d’enllaç entre Menorca i Sardenya), Biniati , Binifadet i Biniparrell i les urbanitzacions turístiques de s'Algar , Alcaufar , sa Punta Prima , Biniancolla , Binibeca , Biniparratx i Binissafúller . El terme compta amb diverses torres de defensa d’origen medieval i del segle XVIII.