Sant Marçal

Saint-Marçal, Mansald (ant.)

Municipi del Rosselló, al sector meridional dels Aspres, en contacte amb el Vallespir, des dels contraforts orientals del massís del Canigó (Torre de Vetera, 1439 m alt) fins a la confluència de la Ribera Ampla (dins la conca de capçalera del qual es troba gran part del terme) amb la riera de Sant Marçal (o de Calbell), límits oriental i meridional.

A ponent, més enllà del puig del Còrrec (1074 m alt) i de la collada del Pou (896 m alt), el municipi comprèn el vessant de la dreta de l’alta vall del Bulès (riu que constitueix el límit occidental). El sector més alt del terme és boscat (bosc de Sant Marçal, comunal): alzinar, roure martinenc, bosquines i landes. La superfície agrícola és de 264 ha, 254 de les quals són ocupades per prats i farratge; hi ha 3 ha d’arbres fruiters (pomeres i presseguers), 1 ha de vinya, 1 d’hortalisses i 1 de fruita primerenca. La ramaderia, després d’una certa davallada, s’ha recuperat: 521 caps de bestiar oví el 1980. El poble (61 h agl [1982]; 740 m alt) és situat damunt un coll, entre el serrat de la Fustera i el de les Forques, entre les valls de la Ribera Ampla i de la riera de Sant Marçal. El lloc és esmentat ja l’any 869. N'eren senyors els Santmarçal, una de les principals famílies senyorials del Rosselló.